Què més?

"L'autonomia continua completament intervinguda, atrapada en perfecte sandvitx entre el Tribunal Constitucional, que si cal mata de fred els pobres, i el FLA"

118 dies després de les eleccions, Espanya continua sense govern i la situació és exactament la que buscava Mariano Rajoy quan va renunciar a l'encàrrec del Rei per a formar govern. Es diu poc, que estem 100% ficats en el pla A de Rajoy. Sí, l'allau de nous casos de corrupció posteleccions l'ha debilitat. Sí, en cada intervenció pública es mostra com un incapaç i és la riota de les xarxes socials. Sí, Sánchez li ha robat la centralitat mediàtica. Tot això és veritat, però en allò fonamental som on ell volia: el líder del PSOE ja s'ha estavellat una vegada en la investidura i està a punt de fer-ho per segon cop. Tres setmanes més i, si no hi ha un miracle a hores d'ara inimaginable, Sánchez estarà mort i es convocaran noves eleccions que el PP tornarà a guanyar segons totes les enquestes.

Es diu poc que som en el pla A de Rajoy, i també es diu poc que no hi ha govern a Espanya només per una raó: Catalunya. Si la factura catalana hagués estat la de sempre (uns calerons, unes competències, un estatut), la investidura s'hauria resolt a la primera. Però la factura ja no és la de sempre. Catalunya ha canviat i ara no vol calerons ni competències: vol votar. Investidura a canvi de referèndum, aquest ha estat el missatge, tan serè com petri.

A Madrid no reconeixen aquest nou catalanisme que no mercadeja i l'acord per respondre amb el més dur dels immobilismes és completament transversal. Del PSOE al PP passant per Ciutadans. De l'Ibex 35 a la Monarquia passant per tots els grups mediàtics. Només Podemos s'escapa d'aquest consens, però té la força que té i no ha servit de res. Resultat: no hi haurà referèndum pactat i a Espanya, si fa falta, faran eleccions fins que surti un resultat que permeti formar govern sense haver de passar per l'adreçador democràtic català.

Mentrestant, l'autonomia continua completament intervinguda, atrapada en perfecte sandvitx entre un Tribunal Constitucional que si cal mata de fred els pobres i un FLA que ens cobra interessos pels nostres propis diners. Vist el panorama, costa d'entendre que la Catalunya del Sí-No no faci d'una vegada el pas endavant que li demana l'independentisme. Què més ha de passar?




Comentaris

envia el comentari