Montoro, el cínic

"L'estat de les autonomies ha esdevingut una eina utilíssima per aconseguir que l'estat pugui disposar lliurement d'una gran quantitat de recursos no condicionats per la prestació dels serveis bàsics."

"Hem fracassat en la construcció de l'estat de les autonomies", diu el ministre Montoro. Una confessió increïble, a primera vista. Una confessió no-creïble, després d'una certa reflexió. L'estat de lel autonomies -o, per ser més precisos, el café para todos- va néixer com una manera de rebaixar el pes polític de Catalunya i el País Basc però, amb el temps, ha esdevingut una eina utilíssima per aconseguir que l'estat pugui disposar lliurement d'una gran quantitat de recursos no condicionats per la prestació dels serveis bàsics, fins i tot en temps de crisi.

Aquesta setmana, el Banc Central Europeu (BCE) ha deixat molt clar que el dèficit espanyol haurà de ser "corregit", sota amenaça de sancions. Els experts calculen que, aproximadament, això significarà una retallada suplementària de 22.000 milions d'euros per a aquest any. Automàticament, el govern de Madrid ha endurit les condicions del finançament de les comunitats autònomes, obligant a aquestes administracions intermèdies a assumir políticament aquest nou sacrifici.

D'aquesta manera, el govern de Rajoy pot permetre's el luxe de rebaixar l'IRPF, amb un cost anual de 7.000 milions d'euros, o mantenir l'expansió de l'AVE (4.000 milions d'euros l'any passat) perquè seran les comunitats autònomes les que hauran de carregar les retallades sobre la sanitat i l'educació, que conformen la major part dels seus pressupostos.

El model de l'estat de les autonomies no funciona malament, en el sentit que diu el ministre. Al contrari, el problema, justament, és que funciona bé per a Montoro i els interessos que ell representa.




Comentaris

envia el comentari