Toros, Rastrillo i Panamà

"Totes aquestes senyores poden reunir-se, menjar i beure mentre fan un volt per les parades i compren alguna cosa barata perquè ajuden els nens sense sostre"

Potser l'esdeveniment més arnat de l'alta societat madrilenya és l'anomenat Rastrillo, una mena de fira d'objectes de segona mà que concentra les senyores més carregades de joies de la capital del Regne d'Espanya pels volts de Nadal. El lloc disposa de diversos establiments gastronòmics -dels millors, amb estrella Michelin- i un parell de -concorregudíssimes- barres de bar. Presidir i difondre aquest Rastrillo és la principal activitat de Pilar de Borbó des de 1968. O ho semblava, abans que coneguéssim tanta activitat panamenya.

L'excusa del Rastrillo és -com sol passar en aquests casos- la beneficència. Així doncs, totes aquestes senyores poden reunir-se, menjar i beure mentre fan un volt per les parades i compren alguna cosa barata perquè ajuden els nens sense sostre. Tanta bonhomia ha estat reconeguda, per exemple, per la revista Telva, que els va entregar la quantitat recollida en els seus premis de Bellesa, anomenats "Belleza con corazón" i també per entitats com l'associació Santo Ángel de la Policía Nacional o els Premis Cepsa al Valor Social.

Pilar de Borbó, com a presidenta d'Honor del Rastrillo, fa una passejada anual pels mitjans de comunicació de la dreta espanyola per promoure l'esdeveniment. Fa un parell d'anys, a Antena3 li van preguntar, molt amablement, si ella havia tingut algun privilegi del tipus de les targetes black, tan d'actualitat en aquell moment. Sa Altesa Reial va respondre, amb una certa altivesa, que "el único privilegio que he tenido son entradas pa los toros". Toros, Rastrillo i Panamà. Què importa si mana Franco, el meu germà o el meu nebot?




Comentaris

envia el comentari