La voluntat de les sabates

"Què ha de fer el ciutadà? Sobretot, exigir als polítics que és hora de posar-hi voluntat, de veritat"

Dificilment unes sabates van enlloc si no se les calça ningú. I un cop als peus, hi ha d'haver voluntat per fer-les caminar, per fer-les avançar, aquestes sabates. No es pot anar sense rumb, desnordat. Per tant, entenc que de camí n'hi ha, de sabates també però fa falta que s'hi posi la voluntat necessària perquè es pugui avançar amb garanties.

Faig aquesta reflexió arran del toc d'atenció de les ONG catalanes. Han fet un crit d'alerta sobre el drama i la realitat dels refugiats de la guerra de Síria. Han sorprès les declaracions que han fet dient que a Idomeni "fa falta voluntat política, no sabates". Però si ho diuen ells, que coneixen el terreny, me les crec. Sense deixar d'agrair les mostres de solidaritat ciutadanes, reivindiquen que cal una solidaritat informada i, sobretot, recursos. Una política pública de cooperació i una voluntat ferma i decidida no només de fer-hi front si no de resoldre la qüestió.

Busco al diccionari el significat de voluntat, una paraula que últimament es fa servir molt precisament per denunciar que no n'hi n'ha, de voluntat. O si no facin la prova. Quantes vegades ha llegit o sentit que, en àmbits tan diversos i no només el polític, no hi ha voluntat de diàleg, d'ajudar, de canviar, d'avançar... Segons el DIEC, la voluntat és la facultat de voler, és la potència de l'ànima que ens mou a fer o a no fer una cosa. Vol dir que qui té la potestat d'aturar aquest drama no té ànima? No té fills o néts que pugui veure reflectits en la cara de les criatures que passen fred i gana lluny de casa seva perquè no tenen la voluntat d'aturar una guerra, la de Síria, que provoca tot aquest patiment des de fa cinc anys?

M'havien ensenyat que l'ésser humà té sensibilitat, intel·ligència i voluntat. Molt bé i em pregunto ¿de què serveix a aquests éssers humans que en teoria tenen el poder de canviar les coses, si no les fan servir en pro d'altres éssers humans? I en aquest cas, a més, les òbvia totes tres. No hi ha la sensibilitat cap a generacions que es perden, ni voluntat per redreçar un conflicte i les seves derivades i tampoc no hi ha prou intel·ligència, la facultat d'entendre i comprendre l'entorn.

Davant d'un panorama tan galdós i tan poc optimista, què ha de fer el ciutadà que se sent impotent però colpit per les imatges i les informacions que li arriben d'aquest drama? I la resposta és la que veiem. Escoltar la seva ànima, ser solidari i proveir de mantes, jaquetes i sabates i, sobretot, exigir als polítics que és hora de posar-hi voluntat, de veritat. Perquè sinó les sabates sense voluntat, no van enlloc.




Comentaris

envia el comentari