Que caigui el monument als caiguts

"La societat catalana corre el risc d'haver d'assumir la vergonya que una ciutat important es manifesti obertament pel manteniment d'una andròmina d'exaltació franquista"

En el termini d'un any, l'Ajuntament de Madrid tindrà a disposició un catàleg exhaustiu per depurar la ciutat de qualsevol vestigi d'enaltiment franquista. És un encàrrec de l'alcaldessa, Manuela Carmena, a Paca Sauquillo, una advocada de llarg recorregut cívic que va perdre un germà en la matança d'Atocha, un dels atemptats més brutals de l'extrema dreta espanyola, tan activa durant els anys en què es pactava el règim del 78. Deslliurar Madrid de la simbologia de la dictadura -amb la dreta postfranquista encara al poder i un PSOE que no ajudarà- és un objectiu difícil, molt difícil. Però imprescindible, si es volen introduir uns usos mínimament equiparables als de les democràcies europees.

A l'altre extrem d'aquesta actitud, l'Ajuntament de Tortosa continua entestat a convocar els ciutadans per decidir si es manté, o no, el monument franquista que s'aguanta dret, des de fa cinquanta anys, al bell mig de l'Ebre. Naturalment, a Tortosa, com a la resta de Catalunya, el franquisme és políticament residual i aquesta crida a les urnes té més a veure amb el rebuig al centralisme barceloní, que no pas amb l'apreci pel tirà que es conserva momificat al Valle de los Caídos. Però el fet és que la societat catalana corre el risc d'haver d'assumir la vergonya que una ciutat important es manifesti obertament pel manteniment d'una andròmina d'exaltació franquista.

Lamentablement, aquesta obvietat només ha estat apreciada per la CUP. Cal dir, a més, que els cupaires són els únics que han mantingut una actitud de fermesa homogènia a tot el territori, denunciant sense matisos totes les restes de simbologia falangista, siguin on siguin. La CUP és a punt de guanyar la batalla contra un general franquista que encara aguanta en un carrer de Ripoll i manté una intensa mobilització a Tortosa i l'Ebre en general. No és un objectiu de partit, és una necessitat democràtica.




Comentaris

envia el comentari