Una Ona dins el meu vol

"Sap que qui hi ha darrera els atemptats són homes que s'aprofiten d'altres homes que no estan bé"

És divendres. "Sant", vull dir. Sec al meu lloc, obro l'ordinador i de seguida apareix l'Ona, que em mira i em diu "perdona… em deixes passar?". Tanco l'ordinador, m'aixeco, passa, seu al meu costat i torno a obrir l'ordinador. Ja he vist que em llegeix la pantalla. I de sobte em pregunta:

-Ets escriptora?

La miro i somric.

-"Una mica, però això que hi ha a la pantalla no és un text meu, és una novel·la".

-Ah!... jo m'he llegit "Wonder". Saps de què va?... parla del bullying. Són tres llibres, un que és com si l'escrivís el nen que pateix bullying, un altre l'escriu el nen que fa bullying i un altre l'escriu una nena, que s'ho mira tot de lluny.

Decideixo tancar l'ordinador i parlar amb l'Ona.

-Quants anys tens, Ona?

-Onze. Vaig a escola prop del Parc Güell… és un rotllo que hi hagi tants turistes, saps?. Ja no podem anar tranquil·lament al Parc a jugar.

Mentre l'escolto penso en la seva llibertat. No em coneix de res, l'Ona.

Penso en la llibertat de poder ser nena dins el nostre món: l'Ona m'explica coses del lloc on viu, de com és ella, de què fa, de com veu allò que l'envolta. I jo me l'escolto i penso que fa por la seva llibertat!: passen tantes coses en aquest món!, però l'Ona no té por a ser nena. Xerra pels colzes, s'explica a sí mateixa i dóna informació. I segueix explicant-me:

-Ara, quan sortim, hem d'anar apartant turistes pel barri. Quan surto amb un amic meu... és amic, només, eh?.

Em torna a fer somriure, l'Ona.

-Has vist les notícies aquests dies, Ona?

-Sí... això dels atemptats a Brussel·les. No ho entenc. Jo penso que són homes que s'aprofiten d'altres que no estan bé, els qui organitzen els atemptats. Se n'aprofiten. I fan que es matin!. I que matin!. I si ho fan perquè el seu déu -jo no crec en res, saps?... crec que hi ha una natura que ho mou tot─. Doncs això... si pensen que el seu déu estarà content i un cop morts i havent matat no ho està, què?

Fa estona que volem. L'Ona m'ha fet una foto de la realitat actual amb les seves paraules: sap que hi ha una natura que ho mou tot, sap que a la nostra ciutat hi ha massa turistes. Ja sap que hi ha criatures que fan bullying. L'Ona sap que qui hi ha darrera els atemptats són homes que s'aprofiten d'altres homes que no estan bé. L'Ona comença a conèixer el món estereotipat en què vivim: com que és una nena, si diu que surt a passejar amb un nen haurà d'aclarir que només és un amic, però ella ho té clar.

Hauríem d'anar pensant com ens ho fem perquè aquesta llibertat i aquesta intel·ligència no s'anessin perdent amb el temps. Estaria bé que l'Ona no arribés mai a tenir por de parlar amb gent desconeguda. Que les notícies i com s'expliquen no esborressin la claredat amb què ella veu els problemes del món. Que d'aquí uns anys no se li hagués imposat cap estereotip per ser noia. La gent gran, quan parla dels atemptats, diu que hi ha un orient, un occident, que hi ha petroli, armes, déus, model de llibertat, democràcia, somni de califat... però l'Ona ho té molt més clar. Ras i curt: senyors que volen manar i que s'aprofiten d'altres que no estan bé. Quan ens fem grans se'ns diu allò de "el turisme porta diners i llocs de treball" i ens ho creiem, en comptes de veure-ho tan clar com ella: "no estem bé, ja, a la nostra ciutat".

Entre la infància de l'Ona i el món adult no s'hauria de perdre res.

Sort que sembla que anirà a una altra escola laica, quan faci secundària: que no s'haurà de trobar amb capellans i altres professors que donen per descomptat que es pot abusar de criatures perquè els delictes ja prescriuran. Sort que sembla que ho té clar, que en aquest món hi ha homes que volen poder, que es fan un déu a mida i que convencen altres homes perquè matin. Sort que és lliure, l'Ona, i sap que pot sortir amb amics i amb amigues. Sort que té clar que les ciutats han de ser per qui les viu, principalment, i no per qui les visita, malgrat generin molts diners per a uns quants.

Quina sort que tenim, que l'Ona seu dins un avió i és una nena lliure!.




Comentaris

envia el comentari