Qualsevol dia, en qualsevol aeroport

"Morim com conills enmig de les nostres contradiccions. Un enemic nou que no entenem ens assetja, i ens barallem sobre els perquès"

Pel mòbil m'entrava l'horror del que havia passat la nit abans a la sala Bataclan de Paris. Recomptes de morts, imatges de terror, i en el whatsapp una allau de missatges d'amics i familiars preguntant-se com és possible, compartint l'angoixa, buscant respostes. Acabat de llevar, molt amunt de la Garrotxa i veient a l'horitzó com s'enlairaven en silenci, majestuosos, mitja dotzena de globus aerostàtics, aquell matí de novembre em vaig sentir culpable. Culpable de sentir-me segur, allà dalt, lluny de la ciutat, lluny de la terra baixa que tot ho corromp.

Paris, Brussel·les, abans Madrid. Vés a saber quan, Barcelona. Morim com conills enmig de les nostres contradiccions. Un enemic nou que no entenem ens assetja, i ens barallem sobre els perquès. Recollim el que hem sembrat, sento que diu l'alcalde de Saragossa, i em fa pensar. És cert que les nostres democràcies han bombardejat pel boc gros i han matat molts innocents en una guerra que ens van dir que era contra el terrorisme. És cert també que ho han fet mentre amb l'altra mà feien i fan sucosos negocis amb règims totalitaris que oprimeixen els seus pobles i financen el mateix terrorisme que diem combatre. Profunda corrupció moral que cal extirpar.

T'entenc, alcalde, t'asseguro que t'entenc. Però no et puc comprar aquest marc. No te'l puc comprar perquè n'hem sembrat moltes, de llavors, i la majoria positives. I amb tots els seus defectes, que són molts, i amb tota la seva corrupció moral, que és profunda, és vital que no perdem de vista i que proclamem que les nostres democràcies són infinitament millors que el malson que els gihadistes imposen allà on ja manen i ens volen imposar a nosaltres. I infinitament millors, també, que els règims autocràtics i/o teocràtics de la gran majoria de països de l'Islam, patrocinin o no el terrorisme.

Hem sembrat violència, sí, però també hem sembrat llibertat d'expressió, sufragi universal, pluralisme, emancipació de la dona, llibertat sexual i religiosa, urnes, separació de poders. Tot això és el que odien els gihadistes i la seva base social. Tens raó, alcalde, que hem de canviar radicalment la manera d'enfocar les relacions internacionals, que hem d'extirpar el cinisme de la nostra actuació al món. Massa sovint ens comportem (els nostres estats es comporten) com uns autèntics fills de puta. Però no t'equivoquis: fins i tot fent les coses com tu i jo voldríem que es fessin, les bombes d'aquests tarats seguiran esbudellant els seus i els nostres veïns, amics i familiars. I potser també a tu i a mi, qualsevol dia, en qualsevol aeroport.




Comentaris

envia el comentari