La mirada jueva

"El més important és que totes les societats necessitem d'una mirada externa"

L'altre dia mirava Spotlight, la pel·lícula guanyadora de l'Oscar que explica com un diari americà va descobrir una xarxa d'abusos sexuals a les diòcesis catòliques de Boston. Un personatge va cridar-me l'atenció: Martin Baron, l'editor del diari quan es va dur a terme la investigació. Aquest personatge (basat en el director real del rotatiu), és un jueu que arriba a Boston des de Miami per fer-se càrrec del Globe. És un extraterrestre en aquella ciutat irlandesa i catòlica. Un estranger en una regió que li és absolutament aliena. Només arribar planteja un dubte. Una mínima qüestió sobre una notícia secundària del diari. Per què no s'ha investigat un cas d'abusos sexuals en una parròquia de la ciutat? Cap dels periodistes sap què contestar però aquella frase és l'origen del reportatge més important de la història recent del diari.

I així passa per la pel·lícula Martin Baron. Ni pretén desmuntar l'església catòlica americana, ni capgirar la ciutat ni posar contra les cordes els polítics. No vol fer cap revolució i, de fet, ell no és part activa de la investigació. Només aporta una mirada "des de fora". Un punt de vista aliè que fa que els propis bostonians es plantegin allò que mai no s'havien qüestionat.

De cop, vaig saber on havia vist abans aquella mirada. De què em sonava aquell personatge. És el Leopold Bloom de l'Ulisses de James Joyce. Igual que Baron, Bloom observa una societat catòlica hermètica i silenciada. Igual que Baron, Bloom és un estranger en un entorn corrupte i pervers incapaç de veure els seus propis defectes. Igual que Baron, Bloom no fa una crítica meditada i punyent de la seva ciutat. Només la mira. Només l'observa amb certa ingenuïtat. Amb l'esperit encuriosit però sense voler desmuntar cap estructura. I amb aquest esperit ens descobreix, a l'episodi vuit del llibre, els repugnants hàbits alimentaris dels irlandesos. També amb ingenuïtat ens mostra la repressió sexual, que il·lustra amb una visita al Museu Nacional, o el racisme dels catòlics en l'episodi paròdic dels Ciclops de l'Odissea. Igual que Baron, Bloom és un jueu en una societat aliena. Exerceix la mirada des de fora.

Joyce, escrivint des de l'exili, qüestiona l'independentisme irlandès, el matrimoni catòlic i, fins i tot, satiritza la seva gastronomia. I tot ho fa a través de la mirada de Leopold Bloom. D'un jueu. D'una mirada distant però propera. Curiosa però no invasiva. La clau no és que sigui concretament jueu. El més important és que totes les societats necessitem d'una mirada externa. No d'un heroi. No d'un salvador que ens desmunti mitjançant l'acció. Necessitem, només, una mirada sorpresa i fascinada. I, sobretot, escoltar-la. Perquè la grandesa dels periodistes del Boston Globe no és la investigació en si mateixa. La seva virtut és fer cas de la veu que ens desmunta "des de fora".

Potser seríem un país millor si paréssim l'orella. Si aprenguéssim a escoltar amb atenció. Si ens deixéssim mirar sense por. Sense témer la mirada aliena. La subtilitat de la seva sorpresa. I said yes I will Yes.




Comentaris

envia el comentari