El ridícul, a debat

"Afortunadament per a l'independentisme, la majoria dels arguments que arriben des de Madrid no són raonables i positius, sinó apocalíptics i extravagants fins al ridícul"

Si un argument ha desaparegut del debat polític a Catalunya en els últims temps és el de la por. Ni tancs per la Diagonal, ni fallida de les pensions ni destrucció de l'economia... La societat catalana ha interioritzat que -amb tantes dificultats com es vulgui- en el fons depèn d'ella mateixa a l'hora de plantejar i gestionar el seu projecte de futur. 

A aquest estadi s'hi ha arribat per motius interns, com l'extensió i aprofundiment del debat, però sobretot per la intromissió externa. Afortunadament per a l'independentisme, la majoria dels arguments que arriben des de Madrid no són raonables i positius, sinó apocalíptics i extravagants fins al ridícul. Afirmar que Catalunya "vagaria per l'espai pels segles dels segles" en cas d'independència, com va dir Margallo, o preguntar a l'entrevistador per la nacionalitat europea, com va fer Rajoy, només serveix per intranquil·litzar les files unionistes pel descrèdit i l'infantilisme que implica.

Per això és graciós que, després d'amenaces reiterades de cataclisme, el fet que la inversió estrangera creixi a Catalunya i davalli a Madrid mogui el secretari d'Estat de Comerç a argumentar que si arriben diners de l'exterior és a causa de la "nul·la credibilitat" del procés independentista. Si cau, és pels independentistes, i si puja, és malgrat els independentistes... Potser val més que tornin als tancs.




Comentaris

envia el comentari