L'heterosexualitat obligatòria

"Al nostre país es maten dones, es prostitueixen dones a la força i es violen dones, i s'assetja fins la mort joves que volen canviar de sexe"

L'Adrienne Rich, l'any 1980, va escriure el text "Heterosexualitat obligatòria i existència lesbiana" i l'any 1996 va publicar una versió ajornada al context de llavors. Dins el pròleg de la nova versió deia: "No el vaig escriure amb la intenció d'accentuar divisions, sinó amb la d'animar a les feministes heterosexuals a analitzar l'heterosexualitat com a institució política que debilita les dones, i a canviar-la".

Jo crec que encara avui podem actualitzar la versió del text: som al bell mig de l'any 2016 i pensar el món veient com hi influeix l'absurd mandat de l'heterosexualitat ens podria ajudar a interpretar-nos individualment, però també a interpretar molts fets socials i polítics.

Aquesta setmana passada alguns mitjans de comunicació ens han explicat que a Sudan del Sud hi ha soldats que cobren, com a part del sou, el dret a violar dones. ACNUR ens ha tornat a recordar que moltes nenes i dones són violades com a condició al llarg del viatge que fan des dels seus països en guerra ─i també un cop arriben a Europa─ buscant refugi. Segueix sent notícia, molts matins, que hi ha nenes que són obligades a casar-se amb homes grans a molts països del món i seguim rebent informes de països en els quals se segueix mutilant a les nenes una part del seu òrgan sexual: la del plaer. La del plaer vaginal, concretament, que no és casual.

Quantes formes de violència contra les dones deixarien de poder sostenir-se si el món acceptés que l'heterosexualitat és una opció i una decisió, que no és una obligació i que no és l'única opció amb l'etiqueta de "normalitat"?

Torno a l'Adrienne: "Analitzar l'heterosexualitat com a institució política que debilita les dones". Ni ella amb el seu text ni jo amb aquest escrivim una crida a la conversió lesbiana, evidentment. Però sí, i radicalment, a la llibertat. A la llibertat de dones i també d'homes de viure sense fer-ho sota els instruments del patriarcat, perquè l'heterosexualitat obligatòria dóna per descomptat, entre altres coses, que els referents individuals, socials i polítics són els del poder masculí que s'ha d'expressar com a possessiu i que ha de sotmetre les dones.

La història ens narra moltes experiències de dones que, vivint amb altres dones o tenint com a mesura altres dones, han cancel·lat el patriarcat: ho van fer les beguines de finals de l'edat mitjana, ho van fer moltes dones que vivien a les cases de divorciades de les colònies americanes al segle XVII, també les dones que van marxar dels partits polítics durant el segle XX perquè van dir allò de "els companys no treballaran pels nostres drets", i ho fem avui moltes dones.

Al nostre país es maten dones, es prostitueixen dones a la força i es violen dones. Al nostre país, també, s'assetja fins la mort joves que volen canviar de sexe perquè estan trencant els mandats de la normalitat que engloba l'heterosexualitat obligatòria del patriarcat. Al nostre país, encara, als patis de les escoles quan es vol excloure algun nen se l'insulta amb la paraula "maricón" traient-lo així del nucli dels que tenen el poder de dirigir a la resta.

Poder i sexualitat segueixen anant de la mà. I entengui's poder en un sentit ampli: des del poder de violentar fins al poder de decidir què és correcte i què no.

Al nostre país, per cert, se segueix creient, entre d'altres, en el mite de l'existència del "punt g", que garanteix als homes una exclusivitat i un poder que no són certs dins el cos de les dones.




Comentaris

envia el comentari