Convergència, sense prudència

"Caldrà veure en què desemboca aquesta convulsió interna i quin és el partit que en resulta. CDC és una de les eines més potents i transversals d'aquest país, fins el punt que sense la seva conversió a l'independentisme no es pot explicar la força política del procés d'emancipació nacional d'aquesta societat"

La convulsió a Convergència és extraordinària. El gest de distribuir una enquesta -amplíssima- entre les bases equival a incitar militants i simpatitzants a una revolta organitzativa i, probablement, ideològica. El partit ha preguntat al seu entorn per la pròpia identitat (de fet, fins i tot el nom està en qüestió) i per la de la República que es proposa construir, sense estalviar-se cap àmbit rellevant. L'aposta és altíssima, al nivell del que es busca: Sobreviure com a un dels partits centrals dins la societat catalana.

Però unes expectatives d'aquest nivell contrasten amb els moviments -clàssics- d'alguns dels actors que entren en joc en aquesta etapa precongressual. No queda clar quin és el paper que està jugant Artur Mas que, depèn de com s'orienti, podria contradir-se amb aquesta apel·lació horitzontal a les bases. I tampoc no denoten gaire renovació els moviments, molt vistosos, que està protagonitzant l'exconseller Gordó, aparentment a la recerca d'uns suports bescanviables per quotes de poder en el congrés previst per al mes de juny.

El relleu en una part dels càrrecs no equival a una refundació. Per això caldrà veure en què desemboca aquesta convulsió interna i quin és el partit que en resulta. CDC és una de les eines més potents i transversals d'aquest país, fins el punt que sense la seva conversió a l'independentisme no es pot explicar la força política del procés d'emancipació nacional d'aquesta societat. El congrés va molt més enllà del perímetre de Convergència, Govern inclòs. O sigui que els renovadors han de guanyar, no pas pactar. La prudència, de vegades, passa de virtut a pecat.




Comentaris

envia el comentari