Abandonats

"El criteri econòmic ha passat per sobre dels drets humans. Fins aquí arriba la hipocresia"

Escric amb una indignació profunda. Ahir, els Estats membres de la Unió Europea han tancat amb Turquia un dels acords més vergonyosos de la seva història. Un veritable mercadeig de vides humanes. Qui havia de dir que poc més de 70 anys després de la fi de la guerra més mortífera de la història, el projecte europeu ensopegaria davant d'una crisi humanitària. Els valors fonamentals de la UE han quedat orfes per culpa dels interessos creuats dels seus Estats membres i de Turquia. El criteri econòmic ha passat per sobre dels drets humans. Fins aquí arriba la hipocresia.

Ajudar persones que fugen de la mort és un deure. Durant el 2015, aproximadament 1,3 milions de persones van entrar en territori de la UE, la majoria d'elles jugant-se la vida al mediterrani. Segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), unes 4000 persones han perdut la vida en el mar Mediterrani davant de la inoperància i divisió dels Estats de la UE. Més de 800 persones han mort creuant el mar Egeu entre Turquia i Grècia, amb cops de bastó dels guardacostes turcs inclosos. Tot mentre els traficants d'éssers humans es van omplint les butxaques.

Recordem que Turquia, amb una població de setanta cinc milions de persones, ha acollit dos milions i mig de refugiats des de l'esclat de la guerra a Síria. Això representa un 0,03% de la seva població. Des de l'esclat de la guerra civil de Líbia al 2011, Tunísia, un petit país de deu milions de persones, ha acollit més d'un milió i mig de refugiats. Això representa un 15% de la seva població. Se'ls hi va oferir casa i educació. La Unió Europea té una població de cinc cents un milions de persones. La meva pregunta és senzilla: com és que la UE, amb tots els recursos i mitjans que té a l'abast, és incapaç de donar refugi al que representaria el 0,002% de la seva població?

Si realment els Estats membres de la UE creuen que l'expulsió massiva, la dissuasió i el xantatge són les millors mesures per solucionar aquesta crisi humanitària, és que realment el projecte europeu està en hores baixíssimes. La UE com a mer club d'Estats-nació té els dies comptats. Dit això, crec que la predisposició tant del Govern de Catalunya com d'un bon nombre d'ajuntaments, entre els quals el de Barcelona, de donar resposta a aquesta crisi humanitària és extremadament positiva, malgrat que la competència sobre la política migratòria és de l'Estat espanyol. Estic convençut que la República que estem construint no defugirà el seu compromís amb els drets humans. Forma part del nostre ADN com a poble. Només veient l'ira de la Soraya, provocada per la carta que el MHP Carles Puigdemont i el Conseller Raül Romeva han adreçat a Brussel·les, ja ens podem fer una idea de la predisposició del govern espanyol a acollir refugiats.

Els éssers humans sempre s'han mogut d'una terra a l'altra. Hi ha qui marxa per voluntat i hi ha qui fuig per obligació. Les portes mai estan tancades. I quan un camí es tanca, se n'obra un de nou. I el millor camí és el de la dignitat i de la pau. Si el projecte europeu realment vol ajudar a consolidar la democràcia i els drets humans, estaria bé que comencés a negociar acords sòlids amb estats que tenen vocació democràtica, com per exemple la República tunisiana, en lloc de prioritzar acords amb governs com el de Turquia, que tanca diaris, empresona periodistes i està massacrant el poble kurd de manera indiscriminada.




Comentaris

envia el comentari