La realitat esquerda el 78

"El sistema heretat de finals dels anys setanta no està -encara- en fallida, però mostra símptomes claríssims de descomposició"

Aquesta setmana que s'acaba s'ha obert la primera esquerda per on ha començat a filtrar-se la realitat en la política espanyola. Pedro Sánchez ha demanat -i obtingut- una fotografia amb el president Puigdemont, reconeixent de forma explícita la legitimitat del programa polític que l'ha portat al Palau de la Generalitat. Una acció de realpolitik més que recomanable per a algú, com Sánchez, que ja no pot pretendre governar sense dialogar amb el catalanisme polític, hegemònic a les institucions i al carrer, a més de comptar amb dos grups estratègics al Congrés que sumen, en conjunt, la molt respectable xifra de disset diputats.

Però la segona escena encara ha estat més significativa. Els tres grups que encara sostenen el règim del 78 -PP, PSOE i Ciutadans- no han estat capaços de posar-se d'acord ni tan sols a l'hora de votar una moció per la unitat d'Espanya. Les dues que es van presentar van aprovar-se per majoria simple, amb més abstencions i posicionaments en contra que no pas vots afirmatius. El ridícul ha estat dels que passen a la història parlamentària.

El sistema heretat de finals dels anys setanta no està -encara- en fallida, però mostra símptomes claríssims de descomposició. No té projecte ni una base popular mobilitzable, només una forta resistència per dalt que no serà suficient. Com passa sempre que algun ancien régime es limita a confiar en el gruix dels murs dels palaus.




Comentaris

envia el comentari