Girona, temps de cards

"L'entrada del PSC al govern de la ciutat, al costat de Convergència, li proporciona un suplement d'oxigen, una vegada tancades les aliances dels alcaldes socialistes amb el PP i Ciutadans a Tarragona i Lleida"

El que ha passat a Girona és un símptoma pèssim que denota la fragilitat del pacte de govern que mantenen CDC i ERC a la Generalitat. Carles Puigdemont i, en general, la Convergència local consideren que Albert Ballesta ha patit una operació d'assetjament i desgast amb origen i estratègia a la direcció nacional d'ERC. A l'altra banda, els republicans no només ho neguen, sinó que es consideren enganyats perquè dijous de la setmana passada l'acord CDC-ERC estava pràcticament tancat.

Girona no és un municipi qualsevol. En molts aspectes és la segona ciutat de Catalunya i té un alt valor simbòlic per al catalanisme polític, que sempre hi ha estat majoritari. Fins i tot al llarg dels mandats successius del PSC, Girona es governava des d'unes conviccions nacionals clares i políticament hegemòniques. Carles Puigdemont, com a alcalde, va ser la culminació d'aquesta realitat sociopolítica.

Però el fet és que el pacte més obvi no s'ha produït. Al contrari, l'entrada del PSC al govern de la ciutat, al costat de Convergència, li proporciona un suplement d'oxigen, una vegada tancades les aliances dels alcaldes socialistes amb el PP i Ciutadans a Tarragona i Lleida. En definitiva, l'acord CDC-PSC no té justificació en clau gironina i eixamplarà una mica més l'esquerda de confiança entre dos que diuen estar junts pel sí.




Comentaris

envia el comentari