La televisió pública

"Quin missatge estem enviant quan un debat d'investidura d'un president del govern d'Espanya és més rellevant que una sessió de control al Govern?"

Des del sucursalisme socialista fins a la demagògia de color taronja passant per l'obscenitat "pepera", és habitual observar com es menysprea el nostre Parlament, fins i tot per part d'aquells que en són membres, amb actuacions indignes d'aquesta institució democràtica i més pròpies d'un galliner regional. El que no m'esperava és que la nostra televisió pública també contribuís -potser sense voler- a aquesta estratègia de provincialització de la mateixa institució. Aquella nostra televisió pública que està sotmesa al ridícul concepte dels blocs electorals i a les decisions arbitràries de juntes electorals d'una imparcialitat altament dubtosa. Aquella televisió pública nostra atacada per terra, mar i aire per l'òrbita dependentista que al·leguen sistemàticament, i sense raó, una "manca de pluralitat".

En efecte, tothom va poder seguir el fallit i cantat debat d'investidura de Pedro Sánchez, amb la brillant intervenció de l'enèrgic Joan Tardà, la del dialogant Quico Homs o la del pausat Gabriel Rufián. També s'hauran pogut escoltar les clàssiques ximpleries supremacistes a les quals ens tenen acostumats les forces polítiques espanyoles en aquell Congreso marcadament hostil als partits catalans, i com no pot ser d'una altra manera, als interessos de Catalunya. Molt bé. Però mentrestant, vull recordar que, dimecres, hi va haver una sessió ordinària de control al Govern al Parlament de Catalunya.

Vist l'espectacle de la no investidura de Sanchez, entenc que la morbositat fa guanyar audiència. Em sembla, però, poc hàbil que la televisió pública de Catalunya retransmeti el debat d'investidura del Congreso de los Diputados enlloc de la sessió al Parlament de Catalunya, sabent que, si algú encara té el cordó umbilical ben lligat a la sobirania espanyola, sempre podia mirar el 24h de TVE, per exemple. És per mi una forma de relegar l'activitat parlamentària del nostre país i la feina dels diputats i les diputades, siguin del color que siguin. Em permeto fer aquesta crítica no pas per menysprear la immensa feina dels professionals de la televisió pública catalana, sinó per intentar obrir una reflexió de fons que sigui constructiva.

Si la televisió pública de Catalunya és una estructura d'Estat, que ho crec, no hauria de fomentar la participació ciutadana començant per apropar cada cop més l'activitat parlamentària de la cambra catalana als ciutadans? En països normals, hi ha canals dedicats exclusivament a retransmetre en directe totes les sessions parlamentàries (per exemple el canal LCP Assemblée Nationale a França) i a fomentar el debat de totes les iniciatives legislatives i polítiques que s'hi proposen. Em direu que nosaltres tenim el Canal Parlament, sí, però només s'emet per Internet. No es podria emetre per televisió en directe i en continu? No seria una millor manera d'afavorir el debat ciutadà, fomentar la transparència política, i d'aquesta manera, apropar les nostres institucions a l'audiència televisiva? No seria una bona manera de fomentar a la vegada la sobirania dels ciutadans de Catalunya i l'esperit crític que l'ha d'acompanyar?

Us convido sincerament a pensar-hi mentre desconnectem. Quin missatge estem enviant a la ciutadania quan un debat d'investidura d'un president del govern d'Espanya és més rellevant que una sessió de control al Govern al Parlament de Catalunya? Al meu humil parer, la resposta és òbvia. S'ha de prioritzar el debat polític allà on resideix de manera directa la sobirania del poble de Catalunya. Sense voler treure ferro a la gran feina que fan els nostres ambaixadors al Congreso de los Diputados, hem de saber utilitzar totes les eines que tenim a l'abast per fomentar el debat polític entre els agents socials al nostre país. Són temps constituents. Al país veí, són prou grandets i ja s'ho faran.




Comentaris

envia el comentari