D'encícliques a cartes d'amor

"L'església ha estat la institució que, en nom de déu, ha ordenat les relacions de poder al món: entre homes diferents i entre homes i dones"

Fa uns dies la BBC va llençar al món un reportatge basat en unes cartes escrites per Joan Pau II a una dona (unes tres-centes cinquanta cartes!). Pel que va explicar Catalunya Ràdio el reportatge es basava només en les cartes d'ell a ella i, així com van fer a la cadena anglesa, a la ràdio es va construir i emetre un missatge clar: la història havia estat que ella s'havia enamorat d'ell però que ell d'ella no, que ell havia tingut, només, una amistat molt intensa amb ella i que, per descomptat, de sexe no n'hi havia hagut. Una història intensa sense sexe ni amor fet cos.

M'avanço amb una qüestió que considero cabdal: el dret a la intimitat. Si ni Joan Pau II (faré servir el seu nom artístic, si no us sap greu) ni Anna-Teresa Tymieniecka van explicar al món què tenien, m'incomoda d'entrada que ara la seva història hagi rodat pels mitjans de comunicació. És, entre altres coses, una manera de menystenir l'amor.

Que hagi rodat pels mitjans, però, no és un fet casual. És part d'un entrellat que té com a objectiu generar opinió pública. Sí: la de que Joan Pau II és veritablement un sant. També hi ha la intenció, per descomptat, de refermar una de les idees patriarcals més antigues: que les dones són el principi del pecat. Modernament parlant es tradueix en quelcom així com que "són les que provoquen". Si Joan Pau II va ser seduït però va saber mantenir el celibat carnal i també l'emocional (no la va estimar més a ella que a déu) és perquè estava per sobre de la condició humana i més a prop de déu que la resta de la humanitat: tot un sant, vaja. De fet Joan Pau II signava les seves encícliques amb un "Roma, des del costat de sant Pere, dia tal, any tal".

L'església ─des que l'imperi romà es va convertir al cristianisme─ ha estat la institució que, en nom de déu, ha ordenat les relacions de poder al món: entre homes diferents i entre homes i dones, és a dir creant relacions socials jeràrquiques i sostenint el patriarcat.

I per què l'església?: perquè està conformada per homes més divins que humans. I què els ha fet més divins que humans, a aquests homes?: la seva suposada renúncia al sexe. Només això. Per això quan hi ha un escàndol de pederàstia el primer que fa l'església és mirar de tapar-lo i per això, de tant en tant, apareixen joanpaus segons als mitjans de comunicació.

Cal mantenir la mentida perquè, si no, al món no hi hauria relacions de poder. Només a tall d'exemples històrics: el feudalisme medieval i la colonització d'Amèrica. Al feudalisme medieval els estaments socials els havia decidit déu. L'església ho comunicava als pagesos i els pagesos pagaven el delme i vivien de manera servil a déu, a l'església, als senyors feudals i a la terra. Durant la conquesta d'Amèrica Alexandre VI va legitimar, amb tres butlles pontifícies, que els homes blancs que duien el missatge de déu a territori desconegut poguessin ser el vèrtex de l'ordenament social colonial: les relacions de poder quedaven establertes a partir del color de la pell i de les tradicions religioses i culturals. Per això tanta gent a Amèrica es va convertir al cristianisme.

En tots dos casos va ser fonamental, a més del discurs de l'església ordenant relacions de control i de submissió, tenir controlats els cossos de les dones: la moral, la família patriarcal, el dret a concedir o negar la legitimitat a les criatures nascudes de relacions entre diferents, etc. eren els instruments que havien de garantir que les dones no visquessin ni lliurement ni parint criatures de senyors. No s'hagués sostingut, llavors, el per què de les jerarquies socials.

Encara que sembli que ja vivim al marge dels missatges de l'església, el cert és que hem estat segles interioritzant els seus discursos i que segueixen estant presents a la base de moltes de les visions del món, opinions i, sobre tot, formes de relació. Els estereotips que pesen sobre les dones, els mandats sobre la masculinitat, el rebuig cap a qualsevol forma d'amor que no reprodueixi ni l'ordre patriarcal ni garanteixi les formes de jerarquització social segueixen al món.

Ens ho diuen cada dia els titulars i ens ho diu, cada dia, la tendència a capgirar l'espai que ocupen a la vida les emocions.




Comentaris

envia el comentari