El partit invisible

"El PSC no és -almenys per voluntat pròpia- un partit de dreta liberal i anticatalanista. Però, com sempre, s'adaptarà al que li ordenin des de Madrid"

Quina funció li queda al PSC a Catalunya? El pacte Rivera-Sánchez, refrendat per la militància socialista, ha esborrat definitivament el que li quedava d'identitat d'esquerres i ha arraconat el socialistes catalans cap a una posició secundària dins del bloc unionista. Des d'ara, Miquel Iceta queda subordinat a una estratègia superior: L'intent -frenètic- del PSOE de recuperar la Moncloa al preu que sigui. L'interlocutor preferent sobre el dossier català és, per tant, Albert Rivera. D'aquí que el PSOE hagi adoptat el no a tot com a única oferta política a la societat catalana.

En el fons es tracta d'una repetició, políticament tràgica, del que va significar l'hegemonia pujolista durant molt anys. El PSOE prioritzava, sistemàticament, el pacte amb CiU per governar a Madrid, sense que li importés el més mínim quines conseqüències podia tenir això per al PSC. Com a compensació, en els governs de Felipe González o José Luis Rodríguez Zapatero sempre hi havia un parell de ministres catalans i un grapat de càrrecs de segon nivell administrats generosament des del carrer Nicaragua. Polítics, sí; política, no.

El PSC no és -almenys per voluntat pròpia- un partit de dreta liberal i anticatalanista. Però, com sempre, s'adaptarà al que li ordenin des de Madrid. Qui sap, potser al final de tanta humiliació hi haurà un ministeri per a Miquel Iceta. Poca compensació per a un PSC condemnat a ser invisible.




Comentaris

envia el comentari