Primàries, consultes i altres milongues que ometen Catalunya

"És ben sabut que els dirigents del partit taronja són exsocialistes cabrejats amb els dos tripartits del PSC"

Si fins i tot Iceta ha votat a favor del pacte espuri, buit i oportunista de Sánchez i Rivera (perquè és de Sánchez i Rivera, no de PSOE i C's, molt menys dels votants d'un i altre partit), se li pot dir consulta a qualsevol altra flagrant manipulació de la "voluntat del poble". Si el caos que deixaren les urnes el 20D ha estat descrit per Sánchez com "la voluntat de la gent de que els polítics ens posem d'acord", qualsevol amalgama d'interessos es podria encobrir sota aquest nom. I així ha estat: el que el dirigent socialista diu que es un pacte progressista i d'esquerres ¿com serà venut pels del partit taronja a la munió de votants peperos que de tan conservadors van donar l'esquena el seu partit? Perquè si és ben sabut que els dirigents del partit taronja són exsocialistes cabrejats amb els dos tripartits del PSC, en veure el nínxol dretà no han tingut cap mena d'escrúpol en disfressar ideari per anar captant vots a dojo entre els populars (i fins i tot convergents).

El pacte Sánchez-Rivera escenifica una centralitat intranscendent (no hi cap cap pacte d'Estat en els 66 folis del seu acord, tenint en compte la buidor d'una aposta per la reforma constitucional sense contingut ni possibilitat) de cara a unes més que previsibles noves eleccions. Ha estat, això sí, adobat amb escenografia solemne i un reformisme d'opereta, que Sánchez a més ha orquestrat en torn de primàries sense sorpreses i consultes entre la militància que pels pèls ha arribat a la participació de la meitat dels que diuen ser, amb, com sempre, nul·la fe pública dels resultats obtinguts. Han vist alguna vegada un notari donar fe dels resultats de primàries, consultes i demés milongues dels partits? La única vegada que una consulta s'ha fet amb aquesta transparència va ser la del 9N i tres persones estan imputades per fer-la possible. Per cert potser per això no han pogut amagar que sols un 31 per cent de la militància del PSC ha anat a votar un pacte que per a molts és sense dubte indigerible, a meu parer, per dues raons: perquè creuen que la ideologia encara existeix i l'ideari dels taronja és contrari al seu, i perquè formen part de l'altíssim percentatge de catalans que creuen irrenunciable un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

Ara bé, i just en relació amb l'abstenció socialista, cal recordar que si alguna cosa queda clarament acordada en el pacte de marres, com bé s'ha encarregat de deixar clar la baronessa socialista, és que el seu gran objectiu, allò en el que Sánchez i Rivera s'han posat d'acord sense tenir que pensar si l'objectiu és d'esquerres o dretes, allò que cimenta qualsevol unió entre dos enemics que s'han dit de tot fins arribar a aquest punt, és en aturar l'independentisme català. Fins i tot negar el referèndum.

Ben cert és que aquest pacte anti-independentisme reforça el procés (per això Iceta s'ha hagut d'empassar la seva intel·ligent aposta pel pacte amb Podemos, la única que hagués permès desactivar bel·ligeràncies pivotant sobre la llibertat de decidir), però ara el que toca analitzar és com, a l'inrevés, la única audàcia del pacte és ja prou coneguda, amb zero sentit d'Estat i en tot cas tan propera al PP com una gota d'aigua a una altra: consisteix en obviar una solució per a Catalunya; una solució que a la meitat de la gent aquí ja tant li dona, i que, de continuar així les coses, convencerà a la resta de què és millor marxar. I no és just això és el que ara pretén l'independentisme? No vol eixamplar la seva base social? Doncs mirin quin és, de nou, el col·laborador extern de l'objectiu! No pot ser més decebedora aquesta idea d'Espanya per molt que acontenti a quatre grans corporacions sense ànima i a la gent poruga.




Comentaris

envia el comentari