Zarzuela, zona d'ombra

"La monarquia espanyola s'ha anat relacionant, al llarg dels anys, amb diversos empresaris del màxim nivell que han acabat desacreditats o a la garjola"

Tota la parafernàlia sobreactuada i els cops al pit hipòcrites són pura comèdia mentre el règim del 78 no encengui una llanterna per il·luminar els comptes de la Casa Reial espanyola. El judici pel cas Nóos està caracteritzant els membres d'aquesta família -i, molt especialment, Joan Carles de Borbó- com un grup excessivament inclinat a les comissions, origen suposat de la immensa fortuna a què s'han referit publicacions tan serioses com Forbes o The New York Times.

La monarquia espanyola s'ha anat relacionant, al llarg dels anys, amb diversos empresaris del màxim nivell que han acabat desacreditats o a la garjola. Javier de la Rosa, Manuel Prado de Colón y Carvajal, José María Ruiz Mateos o Mario Conde són alguns dels personatges que han trepitjat la gespa de la Zarzuela i, en un moment o altre, han treballat per incrementar el patrimoni de la família Borbó. A tot això cal sumar l'herència que, segons El Mundo, Joan Carles I va rebre del seu pare en diversos comptes de Suïssa i que mai no ha estat declarada.

Ara Diego Torres, el soci d'Iñaki Urdangarin, està fent públics missatges de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, suposada comissionista i amant de Joan Carles I, en què s'al·ludeix, amb tota la tranquil·litat, als procediments que calia adoptar per evitar la tributació pels enormes beneficis de l'empresa de la filla i el gendre del rei. Torres diu -i no costa de creure- que la Casa Reial estava al cas de tots els negocis del matrimoni Borbó-Urdangarin. En definitiva, si hi ha un elefant mort, és que algú l'ha matat.




Comentaris

envia el comentari