Diputats desconnectats

"Rufian ja simbolitza una primera desconnexió. Concretament, la que separa la vella política catalana -la del peix al cove, la de la puta i la Ramoneta- de la que intenta articular políticament el que ja és una majoria social i parlamentària orientada cap a la construcció d'una República Catalana"

"... pots arribar a creure que la cadira de pell en què t'asseus et pertany" escrivia Gabriel Rufian en un gran article aquest cap de setmana. Potser el text que caracteritza millor la política catalana dels últims anys, sempre molt condicionada des de baix. A Rufian -i, en general, als diputats dels partits independentistes- se'ls aplica, des del règim del 78, una implacable política d'apartheid parlamentari que, indirectament, contribueix a collar-los fort als seus objectius polítics. Tots ells són conscients, més que mai a la història, que són allà transitòriament. No hi tenen res a guanyar i ho saben.

Rufian ja simbolitza una primera desconnexió. Concretament, la que separa la vella política catalana -la del peix al cove, la de la puta i la Ramoneta- de la que intenta articular políticament el que ja és una majoria social i parlamentària orientada cap a la construcció d'una República Catalana. Però aquests diputats també incorporen la línia de legitimitat del catalanisme clàssic, el mateix que en èpoques de Zapatero competia per donar suport al PSOE. Artefactes com el tripartit o UDC ja són històries oblidades.

"Nosaltres ja sabem qui parla ara com ja va parlar un inspector de Finances de Valladolid fa 20 anys i com ja ho va fer un advocat sevillà en fa 34", diu Rufian. I, com ell, dos milions de ciutadans a qui el Tribunal Constitucional va vacunar contra l'engany. El règim del 78 no ressuscitarà a Catalunya.




Comentaris

envia el comentari