Ciutadania, immigració i República

"La futura República de Catalunya necessita una política migratòria intel·ligent i integradora, amb el concepte de ciutadania com a motor central"

Vull començar la meva reflexió amb un homenatge a l'estimada Muriel Casals i Couturier. El primer que em ve al cap quan penso en la Muriel és la idea de justícia social. Catalunya, com a país, ha tingut la immensa sort de poder comptar amb una dona tant preocupada pel benestar de les persones. Una dona que sempre ha entès la diversitat com un valor. I que, al costat de la bona gent d'Òmnium, ha lluitat de manera decidida i valenta per la cohesió social i la integració de persones nouvingudes. Em trec el barret pel seu humanisme i crec que la millor manera de retre-li homenatge és seguir els passos que ens ha marcat.

La història de la humanitat s'explica a través de moviments migratoris. Això implica que, en un moment o altre, els nostres avantpassats, hàgim nascut on hàgim nascut, van ser immigrants o refugiats. Res és fixe. Tot es mou. I encara més avui que les societats arreu del món estan cada cop més interconnectades. Aquesta sèrie de fets descriu gairebé fil per randa la realitat catalana. Com és ben sabut, Catalunya sempre ha estat una terra de pas. Gent de pas que, al final, per una raó o altra, van acabar fent seva aquesta magnífica terra. La llengua catalana ha sigut i ha de continuar sent un factor de cohesió social i d'integració ciutadana.

Avui per avui, les polítiques migratòries dels Estats de la Unió Europea estan dominades per criteris de discriminació econòmica. A més a més, en temps de crisi, sol accentuar-se el fals i lamentable discurs de «els immigrants ens roben la feina», «els immigrants ens roben les nostres ajudes» o «primer els de casa». Si bé crec que la majoria de la societat catalana té una actitud integradora, no passa el mateix a nivell legislatiu. És evident que la dependència de Catalunya a l'Estat espanyol en matèria d'immigració és nefasta. La llei d'Estrangeria és de les primeres lleis que s'haurien de derogar, ja que segrega clarament les persones en funció de la seva nacionalitat. Un sistema migratori que segrega entre ciutadans de segona i de tercera no pot ser garantia d'un país lliure i pròsper.

Precisament per això, la futura República de Catalunya necessita una política migratòria intel·ligent i integradora, amb el concepte de ciutadania com a motor central. Aquest últim és clau per garantir un sistema equilibrat i no discriminatori. No es tracta de mantenir un sistema clientelista on l'única cosa que acaba sent important és «aconseguir els papers», sinó un sistema que dóna una oportunitat real, des de la igualtat en drets i deures, a un procés d'integració social i administrativa genuí i complementari. I és molt important insistir aquí tant en els drets com en els deures. No podem parlar de ciutadania si un dels dos conceptes s'oblida. Dit d'una altra manera, la igualtat entre persones ha de regir el fet migratori, tal com està previst en la Declaració Universal de Drets Humans. Les declaracions són boniques, però els fets són els que marquen la diferència.

En el marc del procés constituent que ens espera, és imprescindible abordar aquesta qüestió de primer ordre des d'una obertura de mires i no pas des de la restricció. Tot va lligat. L'accés, per exemple, al sistema de protecció social ha de servir per enfortir el concepte de ciutadania i del bé comú. És a dir que tota persona que rep una prestació social com una renda mínima en temps de dificultats circumstancials ha de contribuir, en la mesura de les seves capacitats, al sistema de benestar a través d'un servei públic. En aquest sentit, hem d'evitar el model a la francesa que acaba creant una situació de dependència assistencial. Hauríem d'inspirar-nos més aviat en els sistemes dels països nòrdics. El servei públic és una forma de reforçar el concepte de ciutadania i de solidaritat. I aquesta última és la millor via d'integració.




Comentaris

envia el comentari