Violència ciclista

"Havia de morir algú rellevant per tal que fos possible entomar el debat sobre l'ús urbà de la bicicleta?"

Havia de morir algú rellevant per tal que fos possible entomar el debat sobre l'ús urbà de la bicicleta? Tot i acceptant la sostenibilitat ecològica i la saludable pràctica esportiva que implica la mobilitat en bicicleta, són moltes les raons per qüestionar la seva pràctica en la jungla d'asfalt mentre algunes de les condicions indispensables per a fer-ho no hagin estat interioritzades pels ciclistes i pels governants que han tolerat la pràctica indiscriminada del "bicing".

No és de rebut que la bicicleta sigui l'únic transport a qui no se l'exigeixi cap condició de les que a la resta, inclosos els vianants, ens són imposades: a les motocicletes, siguin del cilindratge que siguin, hi cal dur el casc; dins d'un cotxe en marxa no es pot ser sense dur el cinturó de seguretat, les cadiretes per a la canalla són el malson de qualsevol que dugui una criatura petita dins del vehicle i ja fins i tot s'ha de tenir un màster per entendre de certes exigències si es vol passar amb èxit l'ITV. Cotxes i motos han d'anar pel seu carril i malgrat que de tant en tant les motos arrisquen multa pel fet d'envair les voravies, és excepcional veure-les fer-ho o anar en el sentit contrari del carrer, ni diguem en el cas des cotxes, excepte en un petit tram del carrer Pomaret, perquè alguns usuaris de l'Arsenal no tenen temps o ganes d'entrar pel de la Immaculada.

Hi ha bicicletaires exemplars, com motociclistes o persones al volant de cotxes o camions, però la gran diferència en el cas de la bicicleta és la impunitat flagrant del seu mal ús i el fet que, emprada mitjançant el bicing per gent sense cultura de bici, siguin recurrents en els seus usuaris la manca d'educació fins arribar a la prepotència i la crueltat, la invasió d'espais que no els hi pertoquen, la continuada infracció de les normes de trànsit i, com a conseqüència de tot això, una imprevisibilitat en les conductes dels ciclistes que ha sumit en la por la gent de més edat i en una certa angoixa la població en general, ja sigui perquè n'hi ha moltes, ja sigui perquè són zones de pendent on, ves per on, les bicis del "bicing" baixen a tomba oberta, però mai fan el recorregut invers (aquest sempre pertoca als camions de recollida!).

He viscut en ciutats (planes, per cert) de profunda cultura ciclista, i és ben obvi que sempre ha de començar per qui fa ús d'aquest vehicle de dues rodes, sense benzina, sense cinturó, sense casc, sense multes, al que al nostre país els governants no semblen exigir normes de cap mena, on la carrosseria és la pròpia carn de l'usuari, és cert, però que si en quasi tots els casos és la part feble d'un xoc amb un altre objecte, no ho és en el cas de que l'altre sigui una persona, ni que aquesta persona, és un suposar, travessi el carrer per on no toca. Ja han estat moltes les persones que han patit en la ciutat una violència ciclista, però fins ara semblava tabú parlar de la persona com el centre necessari de la vida de la polis. Fins que la víctima no ha estat una fràgil i elegant, serena i empàtica senyora, que ens ha deixat quan estava a punt de complir 71 anys.




Comentaris

envia el comentari