Maltractament, assetjament, abús: substantius en masculí plural

"Que les paraules es facin servir per a evitar haver de dir la realitat és un fet polític pervers"

"La temptació era massa gran", va dir Joaquín Benítez en una de les primeres entrevistes que li van fer arran que es conegués que durant anys havia estat abusant sexualment d'alumnes de l'escola on treballava.

"Si me entero de que mi mujer ha dado mil euros la corro a bofetadas", va declarar a la premsa José María Corbín en el context dels casos de corrupció del PP a València.

"Aunque sea lo último que haga te mato", va explicar Marina Marroquín que li deia l'home que la cremava, la menystenia, la violava i la va agredir físicament durant quatre anys.

"Ets una puta, una malfollada" i "lo que haces es taparte el cuerpo con el que la madre naturaleza te ha castigado", van dir homes com García Serrano -i altres més a les xarxes- a l'Anna Gabriel.

Com se'n diu, de tot això tan evident?

Que les paraules es facin servir per a evitar haver de dir la realitat és un fet polític pervers. És polític no dir "violència contra les dones" i dir, en canvi, "violència de gènere" perquè així sona menys greu i ─encara que sigui fent servir malament el concepte "gènere"─ es dilueixen responsabilitats. És políticament perillós dir que "tenim un problema social" perquè no és social: és un problema que tenen els homes i del qual en som víctimes criatures i dones.

És evident que tenim recursos: podem ensenyar les nostres criatures a dir "no" i a explicar-ho quan algú les toca abusant del fet que són criatures. Podem denunciar altres formes de violència, també, anant a comissaries i a tribunals. I es poden fer denúncies a la Plaça del Rei que fan que el món s'aturi a pensar "doncs sí... els han dit tot això per ser dones i alguna cosa no va bé, si això és així". Tenim recursos, sí, però cap d'aquests recursos ha aturat les múltiples formes de violència de molts homes contra les dones ni altres formes d'assetjament i d'abús.

I si diguéssim les coses pel seu nom?

Comencem per posar-hi el sexe que tenen: quantifiquem. Fem números.

(...)

Els resultats dels comptes són flagrants: és una qüestió masculina, no humana. És dels homes, no social. I és contra criatures i contra dones, no contra altres homes.

Cru i real.

Sap greu, ara que ja fa anys i panys que havíem arribat a la lluna. Pesa, ara que tenim invents tan moderns com els mòbils. Fa mandra, ara que donàvem per descomptades la paritat i la desigualtat després d'anys de lluita i reivindicació... ja ho sé. Però hi hauríem d'anar, allà on hi ha els impulsos i les dimensions més bàsiques, perquè potser així, a més de modern, podríem acabar tenint un món sense violència.




Comentaris

envia el comentari