Gràcies per tant, Muriel

"Sempre digníssima, sempre humil, sempre elegant, sempre senzilla. De Muriel només en tindrem una."

Mai vaig sentir a Muriel Casals una sola idea egoista. Mai. La Muriel ha estat una persona extraordinària, molt per sobre de la mitjana d'un país al què li personava les petiteses justament perquè tenia un projecte gran per a ell. Sempre digníssima, sempre humil, sempre elegant, sempre senzilla. De Muriel només en tindrem una.

"Què podem fer per arreglar les coses?", em deia la Muriel cada vegada que esmorzàvem a prop d'Òmnium o de casa seva. Jo, en realitat, només volia sentir que ella estava allà, amb determinació, parlant amb tothom, llimant vanitats, suavitzant sectarismes. La Muriel sempre hi era. Per això som on som.

L'última vegada que la vaig veure li vaig dir, distesament, que havia estat presidenta de la Generalitat durant una estona, en el moment més crític de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. Qualsevol altre m'hauria respost "ui no, on vas a parar", dissimulant la presumpció. Ella no. Ella va dir: "Hauria fet el que fos". Serenament, fermament. Hem arribat fins aquí per la Muriel.

Tirarem endavant el país que ella volia. Segur. Encara que avui, tan trist, em sembli que, sense la Muriel, no en sabrem prou.




Comentaris

envia el comentari