La rebel·lia quotidiana

"El sentiment antimonàrquic que es presumeix a Espanya però que els espanyols són incapaços d'imposar, és el que els catalans expressen dia a dia"

Per a la Muriel Casals

De què està feta la història de les nacions? De grans batalles, tractats, descobriments, declaracions o d'actes menors, diaris, habituals? Les bombes destrossen roques en un instant, s'enderroquen muralles que poden reconstruir-se. La pluja i el vent les erosionen amb la força dels segles, de manera imperceptible i canvien el paisatge per sempre.

Diu Puigdemont que un dia els ciutadans escoltaran a la ràdio la notícia de la independència de Catalunya. Per la ràdio, la tele o internet, que els temps canvien, President. Però aleshores no serà una notícia sorprenent, un scoop, sinó la confirmació d'una situació de fet a la qual tothom s'haurà anat acostumant com el normal dia a dia de l'existència quotidiana. La conclusió d'un procés que havia començat molt abans, encarnat en la vida de les persones.

La desconnexió de Catalunya no és només cosa de les declaracions solemnes en seu parlamentària o les mesures de govern amb els seus formalitats, els seus projectes i avaluacions. Res d'això serviria si no se sostingués en la voluntat ferma, sostinguda i generalitzada de la població d'aplicar-la en la seva vida ordinària, en les rutines diàries.

Arenys de Munt ha declarat persona non grata al seu terme municipal Felip VI. Els historiadors cortesans ja estaran glossant l'insòlit fet del Rei al qual els seus súbdits rebutgen i els territoris que no pot trepitjar. En la realitat és un fet que la supervivència de l'Estat depèn de la seva lliure acceptació pels governats i, no donant-se aquesta, de la seva capacitat d'imposar-la per la força. Al dia d'avui, la Monarquia espanyola no té la primera ni pot recórrer a la segona. I tot això pels actes lliures, concrets, quotidians, dels habitants, que són els que creen consciència.

En altres casos són les mateixes persones no grates les que faciliten la tasca de la desconnexió i deixen palès que no hi ha un altre camí, com quan García Albiol s'absenta amb pompa i circumstància d'un acte de la Generalitat perquè en ell es falta al respecte al govern d'Espanya. Se'n va d'allà on no el volen i amb ell s'endú la representació d'un govern que no estava convidat, sinó expressament rebutjat en la cerimònia perquè no hi havia contribuït amb un sol cèntim.

És la vida quotidiana la que canalitza els rumbs divergents d'Espanya i Catalunya. Quan Puigdemont reuneix el cos consular a Barcelona, el president del govern espanyol ploriqueja des del búnquer de la Moncloa que es tracta d'un acte "lamentable i inconstitucional". Però no té mitjans per evitar-ho, perquè l'Estat fa temps que ha dimitit de les seves responsabilitats a Catalunya.

I no és estrany si es calibra adequadament la paradoxal situació de l'Estat i l'eficàcia dels seus aparells repressius i ideològics quan es comprova que els dos partits dinàstics, majoritaris a Espanya, PP i PSOE, amb l'afegit del tercer partit nacionalespañol, Ciutadans, que en total sumen més de dos terços d'escons de la Cambra, no poden concertar la seva acció ni tan sols en l'únic punt en què estan d'acord: frenar la independència de Catalunya, de la Catalunya republicana.

El municipi d'Arenys de Munt és un episodi més d'un sentir generalitzat a Catalunya que es reitera una i altra vegada en la vida d'altres ajuntaments i localitats, quan es priva el monarca regnant d'honors concedits en altres temps en condicions molt diferents, o quan es suprimeixen els símbols de carrer amb la seva presència, de la institució que encarna o els títols que ostenta. Arenys de Munt és un exemple, una avançada d'un sentiment que ha pres cos a tot Catalunya: en realitat, Felip VI és persona non grata a Catalunya sencera i això que deu ser el primer Borbó que, per necessitat, s'ha vist obligat a parlar català.

Amb ell, els catalans rebutgen la monarquia borbònica, tres vegades restaurada a Espanya en dos-cents anys, l'última per obra d'una pronunciament militar feixista que va ser dirigit contra la llibertat d'Espanya i molt especialment de Catalunya. I aquest sentiment antimonàrquic que es presumeix a Espanya però que els espanyols són incapaços d'imposar, és el que els catalans expressen dia a dia, hora a hora, pacífica i democràticament, en la seva vida quotidiana camí de la independència.




Comentaris

envia el comentari