Bat Coletas

"El 2016 ha estat l'any en què els partits antisistema han tret el major nombre d'escons de la història de la democràcia espanyola"

2016 serà l'any amb més estrenes de pel·lícules de súper herois de la història del cinema. Batman v Superman, Deadpool, Captain America: Civil War, Suicide Squad, X-Men: Apocalypse, Gambit i Dr. Strange, com a mínim. I això no és res. L'any que ve està previst que se n'estrenin 10 més, sobre aquesta temàtica. Si la llista que acabo de repassar et sona a paraules inventades per un guiri en plena borratxera a Lloret, aquest article està pensat per a tu. De fet, tota aquesta època daurada dels súper herois està pensada per a tu. Està dirigida a tu. A tots aquells (majoria aclaparadora al nostre país) que no en sabeu res, sobre còmics. Perquè l'origen d'aquest èxit no ve dels tebeos dels anys 60, 70 o 80. Ve, precisament, de la societat d'aquesta primera dècada del segle XXI.

Fa uns anys, en el moment més dramàtic de la crisi grega, vaig sentir una velleta atenenca parlant del partit nazi Alba Daurada. Les seves paraules, la manera com es referia al moviment feixista, van recordar-me sensacions que havia tingut llegint còmics temps enrere. La velleta (amb un passat com a militant comunista) comentava que els barris pobres d'Atenes no podien confiar en la policia ni en els polítics per defensar-se. Que la criminalitat havia crescut i, malgrat que els nois d'Alba Daurada eren nazis, ells sí que sabien mantenir l'ordre i la seguretat al carrer. Ells sí que, vulnerant els drets civils, les lleis, el sistema judicial i la constitució, eren capaços d'imposar l'ordre a cops de puny. Us sona?

Al final, dit ras i curt, els súper herois de còmic són la sublimació de l'autoritarisme. Són el resum "llibertari" dels principis darwinians. El més fort preval perquè les lleis són trampes complexes fetes pels poderosos en benefici propi. Els súper herois són el crit de la classe obrera que, abandonada per un sistema corrupte, decideix actuar sense esperar res de l'Estat, ni dels bancs, ni dels jutges. Segons la revista TIME la valoració de la policia americana va caure, el 2015, fins el punt més baix dels últims 22 anys. De fet, en el darrer boom editorial del món del còmic, Dark Knight 3, Batman lluita contra la policia en el primer capítol. Perquè els súper herois tenen un sentit de la justícia primitiu, simple i compartit per la gent.

Com a metàfora d'aquesta sensació d'abandonament social molts dels herois de tebeo són orfes. Batman, Superman, Spiderman... Estan sols contra el món. Sense les clàssiques estructures de confort que ens van llegar els romans. La policia els persegueix, no tenen família convencional i la religió no forma part del seu cosmos. És més, en moltes d'aquestes pel·lícules l'autoritat és corrupta i perillosa per la gent normal. La policia de Gotham City és un enemic més per Batman. El govern americà és una perillosa eina en mans d'un grup de feixistes a Avengers i, a Suicide Squad, l'exèrcit es nodreix de delinqüents que llença sense miraments a l'escorxador. Contra unes estructures de poder tan decadents, els súper herois sorgeixen com a líders antisistema.

Aquesta setmana els Pujol desfilen per l'Audiència Nacional i la família del rei pels jutjats de Palma. Dos titellaires han anat a la garjola perquè un jutge ha decidit donar-los una lliçó i, per acabar de fer enrabiar a la gent, els trens ens han deixat tirats (altre cop) mentre els gestors s'ho miraven amb gest d'indiferència. La sensació de desconnexió amb el poder és evident. Més que mai. La percepció de l'autoritat com un enemic no ha estat MAI tan consensuada. Els governs ens espien de manera continuada, ens roben, ens buiden un ull quan ens manifestem i ens porten als tribunals per capricis personals. Sigui certa o no, aquesta sensació està fortament consolidada i el cinema que veiem és un reflex d'aquestes emocions. El 2016 ha estat l'any en què els partits antisistema han tret el major nombre d'escons de la història de la democràcia espanyola.




Comentaris

envia el comentari