La deshumanització d'Europa

"Aquesta és l'Europa somiada? Sincerament, crec que no"

Durant molts anys, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Noruega, Suècia i Suïssa van ser dels països europeus que més refugiats i immigrants han acollit proporcionalment respecte a les seves poblacions. En efecte, són països que saben molt bé el que significa una guerra i fugir-ne. Són països que saben molt bé el que és i representa el feixisme. Són països que saben molt bé el que és perdre els seus béns. Són països que saben molt bé que la immigració no és una carrega econòmica, sinó una benedicció socioeconòmica des del punt de vista demogràfic. Són països que han treballat intensament per la integració social de nouvinguts. Són països que han transformat la paraula rebuig en acollida. Són països que han sabut donar forma a la idea de l'Europa solidària. Són països que han sabut acceptar un futur basat en la diversitat. Són països que han contribuït de manera notòria a la «rehumanització» d'aquella Europa que, en teoria i a la pràctica, s'havia refet del trauma de les dues grans guerres mundials. O així vull creure.

És per tot això que resulta incomprensible i inacceptable el que està passant avui dia. Davant d'una crisi humanitària internacional de persones fugint de la barbàrie de la guerra, alguns dels actuals governs europeus contemplen seriosament mesures com el tancament de fronteres, la suspensió parcial de l'espai Schengen, la confiscació de béns de valor d'aquella gent que ho ha deixat tot i s'ha jugat la vida per una qüestió de supervivència i de dignitat. Fins i tot es planteja la seva expulsió. Ens hem tornat bojos o què? Certament, Europa està travessant una crisi econòmica profunda que ha castigat, com sempre, els més desfavorits. Però de debò algú pensa que confiscar béns personals és una solució econòmica eficient per ajudar a pal·liar el «cost de manteniment» dels refugiats? Com es pot gosar relacionar una tal mesura al concepte de la solidaritat o de la humanitat? Es tracta d'una humiliació pública. Tractar un ésser humà com un problema és el principi d'una cadena d'errors.

D'altra banda, mentre milers d'homes, dones i mainada continuen ofegant-se en aquella mar històrica que ens hauria d'unir enlloc de separar, i davant de la indiferència de l'agència Frontex, hi ha gent que es juga la vida per salvar vides. Davant de la deshumanització de les fronteres i de les polítiques migratòries europees, encara hi han éssers humans com la gent de PROACTIVA OPEN ARMS -per exemple- que es nega a deshumanitzar-se. I estic segur que n'hi ha molta més d'aquesta bona gent. I no basta treure's el barret davant de la seva valentia. No es tracta de tenir herois. Es tracta de no perdre el nostre sentit més humà que és la solidaritat entre persones. Es tracta de no tancar els ulls davant d'una crisi humanitària greu i de fer tot el que sigui al nostre abast per subvenir a les necessitats dels qui fugen de la mort. Es tracta de no rendir-nos davant dels qui perpetuen el terror i la ignorància. No és una casualitat que les forces d'extrema dreta estiguin creixent darrerament. Alimentar el monstre del rebuig agreuja la situació. Cal reconèixer que malgrat alguns desencerts, el govern alemany és qui millor ha entès l'abast d'aquesta crisi. Però això no és suficient.

Què fa doncs la Unió Europea? Doncs continua paralitzada i incapaç de donar resposta a aquesta tragèdia. Malgrat la predisposició semàntica mostrada pels governs francès, italià i alemany, d'altres Estats com Hongria, que sap que el seu poble va haver de refugiar-se nombroses vegades en el passat, continuen incomplint principis bàsics de solidaritat internacional. És més; ha procedit a criminalitzar el pas fronterer amb penes de presó que poden anar d'un a cinc anys. Amics i amigues, ens trobem davant d'una nova evidència que la Unió Europea com a mer club d'Estats no és viable. O Europa es posa seriosament a caminar cap als seus objectius fonamentals, o no tindrà cap sentit.

És bo fer-nos la pregunta següent: aquesta és l'Europa somiada? Sincerament, crec que no. L'advertiment sobre un eventual trencament de la UE que feia Manuel Valls fa uns dies confirma que és un risc certament negatiu, però real. Segurament no serà demà ni demà passat. Però si continuem per aquesta via, podria ser més aviat que tard. I no seria bo per ningú. La UE ha de romandre fidel als seus principis fonamentals: la lliure circulació de persones, de mercaderies, de serveis i de capital i la no discriminació de persones en funció de la nacionalitat. També ha de ser fidel als valors que pretén defensar en el seu propi tractat de creació: la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, i el respecte escrúpols als drets humans. No ens podem permetre aparcar cap d'aquests valors. I menys encara en els moments de màxima dificultat.




Comentaris

envia el comentari