Convocats

"Si hi havia una possibilitat entre un milió d'arrencar-li a l'Estat un referèndum, molts catalans van pensar que aquesta possibilitat passava per En Comú Podem"

Que el PP no té altra estratègia per a Catalunya que la judicial ja se sabia. Que Ciutadans està a la dreta del PP en els temes catalans ja se sabia. Que cada vegada que Pedro Sánchez s'ha reunit amb Rajoy per parlar de Catalunya la sintonia ha estat total ja se sabia. Que el PSC no pressionaria mai el PSOE per una referèndum acordat ja se sabia. Que la suma del PP, el PSOE i Ciutadans faria impossible el referèndum ja se sabia. Tot plegat ja se sabia però, malgrat tot, el 20-D 927.000 catalans, entre ells molts independentistes, van decidir fer un últim intent votant En Comú Podem.

Un intent ben legítim i comprensible, perquè Xavier Domènech va prometre diverses vegades durant la campanya que el referèndum seria condició sine qua non per votar qualsevol investidura, i Pablo Iglesias va tenir la valentia de defensar el referèndum en els seus mítings arreu d'Espanya. Si hi havia una possibilitat entre un milió d'arrencar-li a l'Estat un referèndum, molts catalans van pensar que aquesta possibilitat passava per En Comú Podem. I així va ser com En Comú Podem va guanyar les eleccions a Catalunya.

Un mes i mig després de les eleccions, però, no cal ser Nostradamus per veure que de les negociacions per la investidura a Espanya en pot sortir qualsevol cosa menys el referèndum acordat. La gran majoria dels legítims representants del poble espanyol no ho volen. Sense matisos: no ho volen, i punt. 253 diputats de 350. Moltes més dels 2/3 del Congrés. Game over.

Cal agrair a En Comú Podem i al duet Iglesias/Errejón que hagin forçat el debat. A veure, que a l'hora de la veritat el referèndum deixaria de ser per a ells una condició sine qua non també se sabia, però almenys l'han defensat obertament com la millor solució. I penso sincerament que si haguessin aconseguit la majoria absoluta ja ho tindríem. Per desgràcia s'han quedat a 107 diputats d'aconseguir-la.

Esvaït el miratge, la pilota torna a estar sobre la teulada del Parlament de Catalunya, on sí que hi ha majoria per fer un procés constituent unilateral i "asaltar los cielos". Potser Domènech, Colau, Coscubiela, Rabell i companyia no s'hi apunten, però estic convençut que una majoria dels seus votants sí que s'hi sentiran convocats.




Comentaris

envia el comentari