Com aturar el rellotge el 1978

"És un context polític basat en la concentració de negoci a l'entorn del BOE, una corrupció sistèmica vehiculada a través de l'àmbit de decisió institucional i la protecció dels interessos de les elits funcionarials i finenceres madrilenyes"

El gran problema que tenen PP, PSOE i Ciutadans és com justificar que podria ser necessària la repetició de les eleccions espanyoles quan, en la pràctica, no hi ha cap diferència essencial en els seus programes electorals. I, a la inversa, el problema és, igualment, com articular un govern de coalició sense que es noti, justament, que els tres partits, des d'un punt de vista ideològic, són com tres gotes d'aigua.

Essencialment, és el problema que remarcava Felipe González en l'entrevista al seu diari. El règim del 78 no pot deixar cap espai, ni al govern ni a l'oposició, a Podemos perquè els de Pablo Iglesias tenen algunes -moderadíssimes- divergències estratègiques que, per limitades que siguin, posen en qüestió els dogmes de la reforma que enllaça històricament la política actual amb el franquisme tardà.

Ideològicament, el sistema derivat de la transició s'ha basat en els paràmetres fixats a Madrid partir dels anys seixanta. És un context polític basat en la concentració de negoci a l'entorn del BOE, una corrupció sistèmica vehiculada a través de l'àmbit de decisió institucional i la protecció dels interessos de les elits funcionarials i finenceres madrilenyes. Això, amb l'afegit clàssic del nacionalisme espanyol de la negació radical dels drets nacionals de Catalunya i el País Basc.

Els partits del règim, per tant, només podran sobreviure a mitjà termini si sembla que mantenen alguna diferència entre si. I el règim, en el seu conjunt, necessita que aquests partits conservin la totalitat del poder, incloent-hi l'oposició. Difícil, està clar. Però més complicat era el mapa del 1978.




Comentaris

envia el comentari