Adéu, Duran

"Duran ha viscut instal·lat en els dinars de reservat, les filtracions, les trucades per dalt i l'assetjament als seus exsocis de Convergència"

La dimissió de Josep Antoni Duran Lleida és una bona notícia per al catalanisme polític, sens dubte. Però, si em permeten el gremialisme, és una novetat esplèndida per al periodisme d'aquest país. En primer lloc, per als soferts companys de La Vanguardia, que porten dècades suportant les imposicions i impertinències d'un dels polítics més malcarats d'aquest país. Duran ha viscut instal·lat en els dinars de reservat, les filtracions, les trucades per dalt i l'assetjament als seus exsocis de Convergència. I aquesta manera de procedir l'hem patida, en una o altra mesura, a la majoria dels mitjans catalans.

Sense anar més lluny, un cop -quan jo era subdirector de l'Avui- va pretendre ocupar tota la secció d'Opinió del diari amb una carta seva en la qual es queixava de no sé quin article publicat anteriorment. Com que ens hi vam negar, es va donar de baixa de la subscripció i, tot seguit, ho va filtrar a un diari digital. Un temps després, va fer fora un periodista del setmanari El Temps perquè li estava fent massa preguntes relacionades amb l'independentisme. Ell i fotògraf van sortir per la porta sota el dit índex de Duran.

En fi, que la política catalana és una mica més transparent. I els periodistes ens estalviarem una manera de procedir que ningú no trobarà a faltar. Adéu.




Comentaris

envia el comentari