El retorn de Mas agita Convergència

"L'acord amb la CUP i el retorn de Mas al carrer Còrsega de Barcelona ha desbaratat moltes estratègies i càlculs"

Com se sol dir, es tanca una porta i s'obre una finestra, i no hi ha mal que per bé no vingui. L'absurd i injust veto de la CUP al president Mas, que, com se sap, va acabar forçant l'abandonament del candidat a la reelecció, pot, tanmateix, ser una bona notícia per a CDC. Una Convergència a qui estar al govern durant els anys de la crisi i els diferents escàndols de corrupció (molt especialment el cas Pujol) han erosionat de forma tremenda.

Convergència s'enfronta, doncs, a un difícil problema i li cal un canvi profund i perceptible. Però també disposa d'una gran oportunitat. La jibarització del PSC (arrenglerat, a més, amb PP i Ciutadans) i l'ensulsiada de la UDC de Duran Lleida han eixamplat el terreny ideològicament central de la política catalana. Un espai que els convergents tenen vocació de conquerir i representar.

Artur Mas no va trigar ni 24 hores a agafar les regnes de Convergència. Mas no ha tingut mai vocació d'aparàtxic, però està decidit a no permetre que la nau naufragi, i menys encara a causa de lluites internes. És en aquest sentit que el fet que hagi hagut de deixar la Generalitat pot ser una benedicció per CDC. Ningú millor que ell, amb la seva experiència i autoritat moral, per impedir que la joguina acabi feta a miques.

L'acord amb la CUP i el retorn de Mas al carrer Còrsega de Barcelona ha desbaratat moltes estratègies i càlculs. Josep Rull, ara conseller amb Puigdemont, s'ha esborrat de la cursa, a desgrat que havia reunit al seu darrere un nombre de suports important. Al seu torn, Germà Gordó i Jordi Turull han cregut que calia fer ràpidament un pas endavant i desvelar les seves aspiracions, amb la intenció de reestructurar el repartiment de forces. Hores d'ara el segon sembla tenir moltes més possibilitats que el primer.

No es pot descartar que d'aquí al congrés del partit (al maig o juny) puguin sorgir nous candidats que vulguin liderar el sector de sensibilitat més socialdemòcrata, que fins tenia Rull com a referent. Altres, com l'ara conseller de Cultura, Santi Vila, han decidit optar per el 'wait and see', això és, veure-les venir, esperar a una altra ocasió.

En tot aquest mapa no s'ha d'oblidar, per descomptat, el pes molt important d'alcaldes i regidors convergents. Avui un dels grans actius de CDC, segurament el més valuós, és als ajuntaments. La renovació de persones impulsada en el seu dia per Mas ha donat fruits, i Convergència disposa d'un bon nombre de persones sobre el terreny amb capacitat de gestió i idees clares.

Ells també han fet, i faran encara més, sentir la seva veu. Una veu decisiva. L'ascens de Puigdemont a la presidència de la Generalitat simbolitza, en part, aquesta força dels electes municipals.




Comentaris

envia el comentari