Una promesa que ja és una promesa

"La immensa majoria van dedicar un llarg aplaudiment, dempeus, al ja expresident Mas i al nou president Puigdemont"

L'acte de presa de possessió del president Puigdemont va reflectir, nítidament, que la legitimitat del règim del 78 ja comença a ser residual a Catalunya. El relleu a la presidència aplega uns centenars de persones que -convencionalment- representen la societat civil catalana. Són membres d'entitats, alts càrrecs d'empreses importants, intel·lectuals, exmembres del Govern o del Parlament i directius dels mitjans de comunicació. Doncs bé, la immensa majoria van dedicar un llarg aplaudiment, dempeus, al ja expresident Mas i al nou president Puigdemont.

Enmig, un parell de personatges -molt incòmodes- representaven el govern de Madrid. El ministre Fernández Díaz i la delegada Llanos de Luna van aguantar el xàfec com van poder, des dels seus càrrecs en funcions. La societat catalana és més viva que mai i allà hi tenia bona part de les persones que la representen, aplaudint l'enorme legitimitat d'una promesa que és, en si mateixa, una promesa.

Res no serà fàcil. A Catalunya hi ha moltes sensibilitats contraposades i ni tan sols dins del bloc independentista hi regnarà l'harmonia indefinidament. Però aquest dimarts alguna cosa ha canviat en la història d'aquest país. A Itaca s'hi va posant proa a Llevant.




Comentaris

envia el comentari