Coses que espero

"Espero que els partits independentistes ens donin l'oportunitat de jutjar-los el 6 de març"

Potser quan vostè llegeixi aquest article el "fil d'esperança" que l'ANC encara diu tenir s'ha concretat en un acord d'investidura in extremis. Si és el cas faci un altre glop de cava, no cal que continuï llegint.

Som-hi, doncs. Consumat el fracàs, coses que espero:

Espero que els partits independentistes ens donin l'oportunitat de jutjar-los el 6 de març. Que ningú s'amagui. Que la CUP no s'amagui darrere d'una coalició amb els comuns. Que tampoc no s'amagui l'Anna Gabriel, que encapçali la llista de la CUP. Que no s'amagui Artur Mas. Que formi la seva llista i l'encapçali. De número u per Barcelona i la seva cara als cartells. Que Junqueras no s'amagui, tampoc, tot i que crec que és el que en té menys temptacions. Voldria veure'ls als tres donant la cara i exposant-se al nostre judici. És el mínim que poden fer després d'aquesta agonia a la que ens han sotmès.

Espero que hi hagi majoria absoluta d'escons independentistes dins del carril central del catalanisme. Defineixo sense manies carril central: ERC i CDC. Centre-esquerra i centre-dreta. Crec sincerament que només es pot fer la independència des del carril central: com més difícil i més rupturista és un objectiu, menys filigranes et pots permetre. Ja ho creia abans i aquests tres mesos m'ho han acabat de confirmar.

Espero que no es llenci a les escombraries el que s'ha fet bé, especialment els treballs del Consell Assessor per a la Transició Nacional i el full de ruta de desconnexió del programa de Junts pel Sí. Que aquesta sigui la base de qualsevol acord entre les dues forces del carril central en cas que hi hagi la majoria necessària.

Espero que per vergonya torera no ens parlin d'èpica ni d'il·lusió, ni tan sols cal que ens parlin de plebiscit. Que es limitin a parlar de política, que ens diguin què faran, i si sumen, que ho facin.

Espero que els comuns siguin clars i honestos. És a dir, que a banda de dir "tornem al referèndum" ens diguin quin termini es donen per aconseguir-lo. I que ens diguin també què faran si no l'aconsegueixen: convocar-lo unilateralment o continuar exigint-lo (amb gran fermesa, això sí) fins que els pins facin magranes i les figueres melons.

Aquestes són les cinc coses que espero. A mi em sembla que no és molt demanar.




Comentaris

envia el comentari