ERC, davant la història

"Junqueras i els seus han d'optar per una de les dues estratègies i no es poden equivocar. Són l'únic partit sencer, amb una CDC en lenta -però clara- decadència i una CUP destrossada per la divisió interna"

Algunes coses es van clarificant de cara a les eleccions de març. D'entrada, dins l'independentisme hi ha dues estratègies contraposades. L'una, impulsada des de CDC, intenta bastir una aliança ideològicament transversal, que tingui prou capacitat com per forçar un procés unilateral d'independència a través d'un full de ruta prèviament pactat. Curiosament, una reedició del vell Front Patriòtic del PSAN, d'adscripció marxista-leninista. De l'altre cantó, la mitja CUP que ha guanyat busca una independència aconseguida eixamplant la base per l'esquerra, amb la col·laboració de l'àmbit Colau-Iglesias i la inclusió d'ERC.

En tots dos casos la clau és ERC. Per això la CUP proposa Oriol Junqueras de president de la Generalitat, trencant l'aliança actual i, també per això, CDC vol reeditar Junts pel Sí, com a garantia del manteniment de la transversalitat ideològica. Cap de les dues estratègies funciona sense els republicans.

Per tant, aquí estarà la clau. Junqueras i els seus han d'optar per una de les dues estratègies i no es poden equivocar. Són l'únic partit sencer, amb una CDC en lenta -però clara- decadència i una CUP destrossada per la divisió interna i amb territoris sencers en rebel·lia oberta. Junqueras és historiador i sap, per tant, que ERC torna a tenir una cita amb la Història.




Comentaris

envia el comentari