Cupables

"Ja no valdrà oferir eleccions plebiscitàries, i menys encara demanar "el vot de la teva vida". Després del plebiscit, el propi independentisme català ha invalidat la victòria del 27S"

No s'ha acabat res, només ha fracassat una estratègia. Ara els partits compromesos amb la indepèndència han de recompondre un espai que, inevitablement, entrarà en una fase de desconcert que s'ha d'escurçar al mínim. CDC i ERC han de decidir si recomponen, o no, Junts pel Sí i amb quin programa es presenten davant de la ciutadania d'aquest país. Ja no valdrà oferir eleccions plebiscitàries, i menys encara demanar "el vot de la teva vida". Després del plebiscit, el propi independentisme català ha invalidat la victòria del 27S i ara toca anar al mes de març amb les millors opcions de guanyar el que seran, es vulgui o no, unes vulgars eleccions autonòmiques.

Un altre factor a tenir en compte és que mitja CUP ha tingut un sentit de país indiscutible. Hi ha noms valuosos, com David Fernàndez, Albert Botran o Antonio Baños, que són necessaris per a aquest país. Dins la CUP molta gent ha lluitat per investir un candidat en el qual ni tan sols creien, només per mantenir el procés d'emancipació nacional dins del carril que el portava cap al futur. Seria injust, molt injust, que s'atribuís a aquestes persones un fracàs del qual no en són responsables. Hi ha cupables (sic), però no són ells.

I queda Artur Mas. Personalment, crec que no ha de repetir candidatura. I menys encara si es descarta la reedició de Junts pel Sí. Mas és un patrimoni útil per a un doble objectiu. D'una banda, ell ha de garantir la refundació de CDC, més enllà de l'herència enverinada del pujolisme. I, de l'altra, un expresident amb prestigi és un actiu moral de primera magnitud. Hi ha poc temps, d'acord, però no s'ha d'actuar amb nerviosisme ni precipitació.




Comentaris

envia el comentari