Lligats i ben lligats

"Els 1.515 cupaires que van votar pel març han d'optar per si es creuen, o no, la solidesa de les promeses d'aquesta nova esquerra federalista que promet la revolució social a canvi de liquidar políticament el centre-dreta sobiranista"

El conglometat Colau-ICV comença a presentar-se com el PSC que podia haver estat. És a dir, l'esquerra estatalista catalana que, al contrari dels socialistes, sí que té un projecte nacional amb objectius definits -el referèndum, en aquest cas- i capacitat d'influència real a Madrid. D'alguna manera. aquest nou referent es presenta a si mateix com els progressistes que no recularan davant del ribot madrilenyo-andalús ni, menys encara, enfront de la dreta visigòtica espanyola.

I, al capdavall, és respecte a la credibilitat d'aquest nou actor polític què ha de decidir la mitja CUP que jerarquitza el projecte social un centímetre per sobre del nacional. En el fons, els 1.515 cupaires que van votar pel març han d'optar per si es creuen, o no, la solidesa de les promeses d'aquesta nova esquerra federalista -o confederalista, o el que sigui- que promet la revolució social a canvi de liquidar políticament el centre-dreta sobiranista.

Artur Mas ha perdut els amics a Madrid. Els tenia i els va voler utilitzar, però va fracassar i ara no té altre remei que accelerar. Colau, per contra, ofereix Iglesias, Errejón i Carmena per obrir un nou camí. Ja sé que en tots dos casos hi ha un cert component de fe, però no m'imagino la independència, en directe, des de la Sexta Noche. Lara no ho hauria deixat tan deslligat.




Comentaris

envia el comentari