La República de Catalunya

"Les CUP s'han trobat amb una enorme responsabilitat que no només no han sabut gestionar bé, sinó que, fins i tot, se n'eximeixen obertament"

Cinc anys enrere, mai m'hagués pensat que formaria part d'un moviment tant transformador, transversal, històric i revolucionari com és l'independentisme català, amb totes les seves bondats i mancances. L'escola de la vida m'ha ensenyat que res és pur, que tot està per fer i que tot és possible. No existeixen els països perfectes, ni els pobles perfectes, ni els Estats perfectes, ni les nacions perfectes, ni les revolucions perfectes, ni tant sols les repúbliques perfectes. I això té una raó de base: la llibertat és una lluita constant.

Aquest moviment, agradi més o agradi menys, s'ha traduït en una revolució pacífica i democràtica mai vista al món. Resulta prou evident -encara més després del 20-D- que totes les altres vies i fabulacions porten a les mateixes trampes de sempre, les de la residualitat i la submissió. Ho saben perfectament tant els qui encara ens hi volen portar, com ells qui sempre ens han volgut muts i a la gàbia. Ho saben aquells que pretenen prostituir la bandera de la justícia social per envestir l'independentisme. Ho saben també aquells que es queixen que anem massa ràpid mentre ens intenten fer empassar que l'Estat que ens ofega ens deixarà fer un referèndum o consulta sobre no sé què.

És nombrosa la gent d'aquest país que s'ha deixat la pell per aconseguir que l'independentisme esdevingués majoritari al nostre Parlament, per primera vegada en la mal anomenada transició democràtica. I no en tenim prou, volem ser més, i no hi ha cap dubte que podem ser més. Gent amb ideologies molt diverses, fins i tot antagòniques, s'han unit per un objectiu comú: treballar per esdevenir ciutadans d'un país lliure i deixar de ser súbdits d'un Estat indigne, que és el nostre veritable adversari.

Hem perdut ja tres mesos de feina en aquest sentit i és sa reconèixer-ho. Les CUP s'han trobat amb una enorme responsabilitat que no només no han sabut gestionar bé, sinó que, fins i tot, se n'eximeixen obertament. Greu error al meu parer. Malgrat això, ningú pot perdre el nord en aquests moments. Hem vist com molts esperits lliures d'aquesta formació han estat prou llestos -i valents- com per no deixar-se entabanar pel regionalisme i enraonar en termes clars, republicans i de país. Confio que dels errors se n'aprèn sempre. I millor ara que demà. Perquè demà potser serà massa tard.

L'única assemblea legítima per decidir sobre com ha de ser el nostre país és l'Assemblea Constituent del nou Estat, de la República de Catalunya, en la qual hi cabrà tothom -pensi com pensi- de manera lliure, pacífica i democràtica.

En aquest país, la paraula república ha estat associada constantment al drama i al caos quan, en realitat, la seva essència és la voluntat democràtica d'un poble. Segons Aristòtil, la República es basa en tres pilars: la representació de totes les classes socials en les seves institucions (llibertat i igualtat), la divisió total dels poders i control de la mateixa (justícia i bé comú) i la participació activa i ciutadana (democràcia). La seva concepció, per tant, depèn de tots nosaltres, sense vetos ni exclusions. Aquests tres pilars són compartits per la immensa majoria de la ciutadania catalana.

La república espanyola no és la nostra república. Serà una república amiga, si és que en volen ser de república. Però això, ara per ara, és ciència-ficció. La francesa tampoc és un model a seguir degut a la toxicitat del seu jacobinisme, és a dir l'eliminació de les diferències. A Catalunya tenim una tradició parlamentària pròpia i mil·lenària que molta gent, a qui els fa mandra els llibres d'història, ignoren. No seriem tants ni tant diferents si el que estem fent no fos per garantir la justícia social, l'estat del benestar, la llibertat col·lectiva i individual de cada persona.

En definitiva, sense el govern fort i decidit que necessitem, no hi pot haver una Assemblea Constituent. Ara, sense la investidura d'Artur Mas, no podem avançar a pas ferm cap a la independència. Amb una mentalitat autonomista, no podem construir una república, ni podem garantir la justícia social. Sense sentit de la responsabilitat, no hi ha llibertat.




Comentaris

envia el comentari