Diumenge

"Si la CUP diu no, com a candidat ciutadà que vaig ser de JxS prego humilment a CDC, ERC que no tornin a seure a negociar i deixin passar els dies per poder tornar a les urnes al març"

Si fa 25 anys m'haguessin ensenyat el document de 61 pàgines que aquest diumenge votarà l'assemblea de la CUP, i m'haguessin dit que els convergents el firmaven íntegrament i l'esquerra independentista no, m'hauria pensat que em prenien el pèl i, amb perdó, m'hauria descollonat de riure. Si me l'haguessin ensenyat fa 15 anys, també. I fa 5 anys, també. L'he llegit de la primera pàgina a l'última i, si diumenge la CUP diu no, com a candidat ciutadà que vaig ser de JxS prego humilment a CDC, ERC i els independents del grup parlamentari que no tornin a seure a negociar i deixin passar els dies fins al 9 de gener per poder tornar a les urnes al març.

Un no a aquest document (llegiu-lo amb una mica de perspectiva històrica, si us plau) és simplement un no a la independència de Catalunya, un no al procés constituent d'una República, un no a fer les coses junts, i una bofetada a la cara dels centenars de milers d'idiotes que ens vam creure que el 27S era un plebiscit.

No estic en el punt on són molts amics i coneguts, que em diuen que estan tan farts i decebuts que ja prefereixen que diumenge guanyi el no. Jo encara desitjo el sí de la CUP, però no perquè confiï en un procés de desconnexió de 18 mesos condicionat a cada votació pels sectors més intransigents i sectaris d'una organització imprevisible. En qui confio cegament és en l'estultícia política de l'estat espanyol, estultícia que dinamitarà en un parell o tres de mesos la legislatura catalana i les presidències de Mas i Forcadell amb sengles inhabilitacions, situant-nos en un nou escenari de repressió i negació del referèndum que ens farà veure a tots plegats la ridiculesa absoluta del bloqueig en que estem instal·lats des de fa tres mesos.

Desitjo, doncs, el sí de la CUP aquest diumenge. Però també he arribat a la conclusió que algú que diu no a aquest document, amb l'argument i l'excusa que sigui, la que sigui, simplement no vol guanyar. I amb algú que no vol guanyar no es pot continuar fent camí.




Comentaris

envia el comentari