Hem de voler l'acord

"La CUP ha afrontat aquesta negociació demanant consens, d'igual a igual, fifty-fifty, però no hi tenia dret"

Aquests últims dies, veus de l'independentisme d'"ordre" han començat a arrufar el nas davant d'un possible acord entre Junts Pel Sí i la CUP. Vénen a dir que amb aquesta gent no es pot anar enlloc i que Mas s'està doblegant davant la tribu anarco-comunista. Cal reconèixer que la situació és delirant, patètica si vols. És delirant que el full de ruta i el president del procés, en comptes de ser el que van votar 1,6 milions de persones, estigui en poder de 3.500 senyores i senyors. No només no hi ha dret, sinó que és estúpid. No podem fer la independència contra la majoria, i menys encara si aquesta majoria inclou el nostre flanc més conservador i més feble. Que els dirigents de la CUP hagin utilitzat la victòria de Podemos per parlar en nom de la voluntat dels catalans respecte la naturalesa del procés, clama el cel, i més encara quan la seva sacrosanta assemblea va decidir que no es presentessin a les eleccions espanyoles perquè no eren les seves.

La CUP ha afrontat aquesta negociació demanant consens, d'igual a igual, fifty-fifty, però no hi tenia dret, perquè quan tens el 20% de les accions -vots- d'un projecte i l'altre en té el 80%, rasques el que pots i tires endavant.

Ara bé, tan frívol és que la CUP ens obligui i obligui al Parlament català a estar pendents d'una assemblea, com arribar a la conclusió que el resultat no importa o que, fins i tot, "mira tu, anem a eleccions". Hem de voler l'acord. Si s'havien de rendir tan aviat i contra els nostres, que haguessin votat Unió, perquè quan vinguin les canonades espanyoles, llavors què? Preferir una autonomia dirigida per CDC -"i ja ho intentarem a la propera"- que un procés una mica compartit amb la CUP, és igual que vetar la investidura de Mas per les retallades i el Pujol. Titot ha demanat que els companys de la CUP s'ho mengin amb patates i jo demano el mateix esforç als independentistes d'ordre.

Que alguns masistes convençuts comencin a fer retrets al President, en el fons ja m'agrada. És el primer cop que ho veig. En algun punt ell haurà d'estar disposat a superar-los, a ser més valent, a estirar d'ells i a demanar-los sacrificis. Cupaires, si Mas ho tindrà difícil, imagineu-vos algú altre. Heu de voler l'acord!




Comentaris

envia el comentari