Zero escons, un ministeri

"Ara, el líder d'UDC està alliberat d'una limitació antiga i obsessiva: Per fi Duran pot ser ministre"

Molts electors poden pensar, raonablement, que aquest diumenge a la nit -just en el moment que quedi clar que el recompte el deixi fora del Congrés- s'acabarà la llarguíssima carrera política de Josep Antoni Duran Lleida. És una possibilitat, certament, però potser no és la més probable.

D'entrada, cal tenir molt en compte que Duran ha basat la seva perdurabilitat en quedar-se al marge del vot popular, negociant quotes i activant àrees d'influència entre les elits de Barcelona i de Madrid. El líder d'UDC ha estat sobrerepresentat tant a nivell institucional com pel que fa a presència als mitjans de comunicació perquè se li pressuposava una influència poderosa derivada, precisament, del fet que sempre ha estat blindat contra les -cícliques- desafeccions electorals. 

Per això ara li és relativament indiferent si surt escollit o no. Naturalment, millor si obté un escó, però hi ha d'altres maneres de mantenir pes i influència política. I el més decisiu és que, ara, el líder d'UDC està alliberat d'una limitació antiga i obsessiva: Per fi Duran pot ser ministre.

Com se sap, el PP li ha ofert Afers Exteriors. I, com no se sap tant, el PSOE, també l'ha temptejat per al mateix lloc. D'aquesta manera, Duran guanya si guanya i guanya si perd. A més, què és millor, un ministeri amb passaport diplomàtic o un escó al Grup Mixt? Doncs això.




Comentaris

envia el comentari