Salveu el soldat procés

"Quan s'instal·la una idea entre el respectable, aquells a qui no beneficia val molt la pena que s'hi posin ràpid l bé o el mal ja estarà fet"

Quan s'instal·la una idea entre el respectable, aquells a qui no beneficia val molt la pena que s'hi posin ràpid l bé o el mal ja estarà fet (per a força temps). És el que passa ara amb el procés sobiranista. La idea entre l'espanyolisme rampant (que va perdre les eleccions catalanes) és que s'ha acabat el procés. I la idea entre bona part del sobiranisme (que va guanyar les eleccions) és que certament la cosa no fa la fila que acabi tirant endavant. Els uns van perdre les eleccions però tenen la sensació d'haver-les guanyat perquè el seu adversari s'ha perdut emmig d'un mar de dubtes i de contradiccions. I els altres van guanyar aquelles eleccions del setembre (que sembla que en faci segles), però no tenen la sensació que allò servís de gaire res i, el pitjor de tot, la perspectiva no pinta gaire més engrescadora amb les eleccions del 20-D.

La campanya de la il·lusió (que ho va ser però no tant com molts esperaven) va ser la del 27-S. La d'ara havia de ser una derivada més del tsunami que se n'esperava. I no. La sotragada (necessària) no va ser prou forta (com calia), i ara la il·lusió sembla que ha canviat de bàndol. Perquè a Ciutadans tenen la sensació que sense haver fet gaire res més que aprofitar mediàticament els errors dels altres, poden pintar molt. A Podem i rodalia, perquè les eleccions catalanes els van sortir fatal i ara, quan a ells de veritat els importa, fa la fila que es recuperaran. Al PP respiren perquè el PSOE està fatal i el context els afavoreix amb la mobilització del vot més conservador. I els socialistes... bé, ells estan contents a Catalunya amb salvar els mobles, i també es veuen en condicions de fer-ho. Tots tenen una perspectiva, per modesta que sigui, a tocar dels dits. I l'indepedentisme?

La Cup a fer de ficus i a confondre's amb el mobiliari, aprofitant aquests dies de descans del seu tan estigmatitzat "pressing Cup". A Convergència a mirar de no prendre tot el mal que es preveu i a veure si en Duran no entra al Congrés. I a Esquerra a veure si les eleccions passen amb un paper digne que saben que per poc que pugin el tindran, i així recuperen paper en el tauler sobiranista. Tot força poc ambiciós i, sobretot, ben poc il·lusionant. Tots ben dedicats a salvar els respectius mobles i amb ben poc del procés al cap. I l'èpica? Sembla ja arraconada. Qui d'ells dirà allò de "salveu del soldat procés"? Segurament cap d'ells i, en tot cas, si ho fan, el més trist de tot és que ho faran amb ben poca credibilitat. Aquesta idea, que cadascú torna a anar a la seva, també està instal·lada entre el públic. I caldrà una bona sotragada aquests últims dies de campanya per contradir-ho. Això sí que sembla un impossible d'aquells que Artur Mas diu que s'han superat en els últims anys. Un, de fet, que si no s'assoleix en breu, deixarà els més importants en quimera.




Comentaris

envia el comentari