Votar ambaixadors

"És important votar a les eleccions espanyoles i atendre al resultat de la votació a Catalunya, perquè tindrà l'efecte d'un missatge i un avís"

Queda una setmana per a les eleccions al Parlament espanyol i el debat entre independentistes a Catalunya té dos graons: un, saber si val la pena o no votar en un parlament del que volen desvincular-se; 2, votar què? Quant al primer, la via Claver sembla ja descartada. Mentre la situació sigui la que és, l'abstenció a les eleccions generals espanyoles no és una bona idea perquè d'aquestes eleccions sortirà un Parlament i aquest Parlament prendrà decisions que seran vinculants per a tot l'Estat. Val més, per tant, estar presents per influir en un sentit favorable a Catalunya en lloc de deixar els interessos d'aquesta en mans d'una hipotètica majoria aclaparadora del nacionalisme espanyol. El valor simbòlic de l'abstenció queda molt negativament compensat pel fet de la major orientació anti-independentista de les decisions d'aquell Parlament.

Si es tracta de fer un gest simbòlic, una altra cosa seria que, havent-se produït les eleccions, els diputats catalans independentistes no prenguessin possessió dels seus escons o, havent-ho fet, els deixessin vacants immediatament. Cosa, d'altra banda, que sempre podran fer a al llarg dels quatre anys de legislatura i potser fora oportú fer-ho en 18 mesos. El simbolisme d'aquest gest seria equivalent a una "retirada a l'Aventino", per escenificar el propòsit que el govern català no se senti interpel·lat per les lleis espanyoles. Però, encara que no amb la mateixa contundència d'allò que succeiria amb una abstenció d'arrel, la mesura presenta l'inconvenient de deixar els interessos de Catalunya a l'atzar de la decisió de nacionalistes espanyoles sense cap trava.

Al marge de si els que voten a Catalunya presenten les seves pròpies candidatures o no, el més raonable és votar per influir en la mesura del possible en la composició del Parlament espanyol, almenys per ara, i veure quina composició tindrà. No pel que fa al conjunt del Congrés dels diputats, sinó per la relació de forces entre els diputats catalans. Perquè, en aquest sentit, aquests diputats a les Corts són com ambaixadors. Val molt la pena observar la composició del conjunt d'aquesta ambaixada. A l'efecte de la dinàmica interna del Parlament espanyol, potser no sigui rellevant si en la minoria catalana (47 diputats de 350) pesen més els unionistes que els independentistes, però als efectes polítics catalans interns, sí que ho és, i molt.

En efecte, aquestes eleccions poden llegir-se com una mena de primàries catalanes per al resultat que podria donar-se en unes hipotètiques eleccions anticipades a Catalunya i, per tant, influiran en el desenvolupament de les negociacions en curs per a la formació del govern català. Si surt un bloc català a les Corts clarament hegemonitzat pels partits unionistes (Ciutadans, PSC, PP, Unió) enfront dels independentistes (DILL, ERC), a més de l'híbrid de Podem, el futur a curt termini no pintaria favorable per a l'independentisme i acumularia raons per arribar a l'acord per tal d'evitar anar a eleccions anticipades. Si, per contra, l'hegemonia fos independentista, les perspectives serien diferents i, per tant, el contingut de les advertències i amenaces que solen abocar en tota negociació tindria un altre sentit.

Com és obvi, les recents declaracions de Mas tenen el seu impacte en les negociacions. Sosté que el seu afany no és personal, i que admetre la imposició de la CUP equivaldria a un reconeixement de la impressió que el procés el dirigeix la CUP. Aquesta impressió té molt de real, com es desprèn del fet que s'estigui forjant un pla de xoc que, en altres circumstàncies, l'independentisme socialment moderat mai acceptaria. Però, a més, la contumàcia de Mas en el manteniment de la seva candidatura (absolutament legítima i probablement fins i tot convenient) contrasta amb el fet que ell fos el quart a la llista de JxS i que fes unes declaracions gairebé a peu d'urna el passat 27 de setembre, afirmant que mai seria un obstacle al procés. Som presos de les nostres paraules i els nostres actes i, encara que ningú tingui la intenció de fer-los valer a qualsevol preu, tampoc es pot ignorar el que es diu i fa en cada moment per reaccionar a l'últim avís, advertència o amenaça que es llanci. Les negociacions solen acabar bé quan, malgrat els acaloraments, les decisions es prenen amb fredor.

Per això és important votar a les eleccions espanyoles i atendre al resultat de la votació a Catalunya, perquè tindrà l'efecte d'un missatge i un avís. A aquest efecte, és clar, no és irrellevant el que es voti. És d'esperar que els votants de JxS donin suport respectivament a les seves dues formacions independentistes. La qüestió es planteja amb el vot de la CUP que, estant en negociacions per formar un govern, no presenta candidatura al Parlament espanyol.

Segons sembla, el senyor Arrufat dubta entre abstenir-se i votar En Comú-Podem. El vot és lliure, entre altres coses perquè és secret i cadascú tria el que li sembla, però no té gaire sentit negociar la formació d'un govern amb els partits independentistes per votar després per un altre amb el qual no es negocia.

Per les raons exposades.




Comentaris

envia el comentari