Separats -i esforçats- pel Sí

"La campanya està resultant molt fàcil per als que volen implicar-se a Madrid i complicadíssima per als que reclamen l'emancipació d'aquest país"

Després dels dos milions de vots del 27-S -un rècord històric, impensable fa pocs anys- l'independentisme català ha entrat, de nou, en una fase de depressió cíclica. La realitat és que la desconnexió que va aprovar el Parlament s'ha convertit en una llosa per a la campanya dels Separats pel Sí, que fan el que poden amb un argumentari complicat. Perquè, Homs i Rufian van al Congrés dels Diputats a aconseguir exactament què? Tenen una estratègia coordinada o no? Hi haurà un Govern en l'últim moment o acabarem repetint les eleccions el mes de març? Democràcia i Llibertat és el nom de la nova CDC o un pedaç per sortir del pas? ERC reeditaria Junts pel Sí o aprofitaria per desfer-se d'Artur Mas? La CUP està dividida en dues meitats o ja saben què votaran?...

En definitiva, a aquells dos milions de persones ara se'ls reclama que facin un acte de fe. La CUP els diu que el millor és no ocupar cap escó a Madrid i, per contra, Separats pel Sí, que els ajudin a enviar molts diputats. I mentrestant, els uns i els altres continuen unes negociacions que tan aviat són secretíssimes com s'enregistren per a la posteritat.

De moment, la campanya està resultant molt fàcil per als que volen implicar-se a Madrid i complicadíssima per als que reclamen l'emancipació d'aquest país. Només que sigui per això, val la pena acostar-se a les urnes. És un acte de voluntat, o sigui que vostè tria la virtud: Per fe, per esperança o, fins i tot, per caritat.




Comentaris

envia el comentari