La reforma visigòtica

"Aquesta campanya electoral espanyola reflecteix la confusió dels temps convulsos, però entre tantes incerteses també estan quedant al descobert un parell idees clares"

Aquesta campanya electoral espanyola reflecteix la confusió dels temps convulsos, però entre tantes incerteses també estan quedant al descobert un parell idees clares. Una, que el mapa polític espanyol està en vies de fragmentació, però no d'evolució cap a un canvi de règim. Tres dels quatre partits en competència tenen un ancoratge fortíssim en el sistema i només el quart -previsiblement el que obtindrà menys suport- té una voluntat reformista clara, per més que s'hagi anat diluïnt amb el pas dels mesos. Això deixa molt poc marge a una renovació profunda de les elits madrilenyes que, per contra, retindran la totalitat del poder amb alguna addició vistosa, però poc significativa.

L'altra idea clara és que aquestes mateixes elits han arribat a la conclusió que cal reformar la Constitució del 78, especialment pel que fa a la qüestió territorial. I aquí hi ha, de partida, un cert consens entre el PP, Ciutadans i el PSOE, en el sentit que cal refermar i recuperar el poder de l'estat, liquidant per a sempre més la possibilitat que Catalunya -o el País Basc- tinguin la possibilitat de plantejar un conflicte territorial obert i internacionalitzable. S'ha assentat com a certa la convicció que l'estat ha de vigilar més de prop l'ensenyament, els mitjans de comunicació i l'acció política i social de les institucions catalanes. També hi ha un acord general per mantenir el drenatge de recursos de la costa mediterrània cap a altres territoris, potser suavitzant-ne lleugerament les xifres de transvassament. En això els tres líders essencials de l'Espanya de la pròxima legislatura -Mariano Rajoy, Albert Rivera i Susana Díaz- tenen discrepàncies de matís, com a màxim.

O sigui que sí que hi haurà reforma constitucional, però involutiva. El PNB dóna mostres d'inquietud i ha començat a reclamar, tard i egoïstament, ajuda als partits catalans per no quedar-se despenjat d'un moment constitucionalitzant que els pot costar el concert. En definitiva, la tercera via acabarà convertint-se en la primera, la de sempre. La dels visigots.




Comentaris

envia el comentari