L'exdiputat Fernández, entre la granota i l'escorpí

"Ningú sembla adonar-se que les CUP estan fent un camí semblant al de Ciudadanos (primer tres, després 10, i ja se'ls augura una altra pujada)"

"És un més, i aquí tot ho decideix la col·lectivitat", diu una actual diputada de la CUP, i quina basarda fa sentir parlar en aquests termes!. "És una veu qualificada, però n'hi altres veus, és per tant, una més", puntualitza un dels que van ser companys de Fernández en la legislatura de la seva arribada al Parlament i que just per això manifesta el cor trencat entre la disciplina i la personalitat.

Ningú sembla adonar-se que les CUP estan fent un camí semblant al de Ciudadanos (primer tres, després 10, i ja se'ls augura una altra pujada) sospitosament retroalimentats en les posicions unionistes més recalcitrants, com en el seu temps va ser benzina per a l'ERC de Carod aquell Aznar de la prepotent majoria absoluta. De nou, com aleshores, però amb posicions encara més tibants: aquí s'expressen ja en termes de trencament amb la legalitat espanyola, allà sols pensen en com acabar d'un cop per sempre més amb les asimetries generades per un Estat de les autonomies que volia ser obert i sols va aconseguir atiar l'enveja.

Les coses es troben, per tant, en el pitjor moment per a la concòrdia, mentre es tracta d'un dolç moment per a les posicions més extremes. Amb la col·laboració inestimable de la llastimosa actitud de Junts pel Sí, les CUP faran d'Albert Rivera tot un homenet d'Estat. Poden, doncs, estar ben contents, ja que el que passi a Espanya els importa un rave. I tanmateix, pel que s'albira, Espanya ha de condicionar la política catalana i qualsevol aspiració secessionista de manera més que decisiva... farien bé en pensar-s-ho una mica.

Però està en la seva naturalesa, no hi poden fer altre cosa; és igual que en general la seva veu transcorri pels registres més tous i harmoniosos; tant fa que somriguin mentre parlen de coherència i de la seva interpretació dels "mandats democràtics", aquesta perillosa expressió que en la història ha estat emprada per les més fosques i turbulentes accions (sempre sota el lloc comú de l' oh, sagrada! Col·lectivitat) No se'n fien, i potser tenen raó, de què un partit on hi ha CDC no vulgui en algun moment intentar el diàleg, transformar l'entorn, tornar a somiar que la força de la raó es pugui imposar a la raó de la força. És, repeteixo, la seva naturalesa, tard o d'hora, si s'hagués de fer viatge amb ells, haurien de fer com l'escorpí amb la granota a sobre de la qual travessa el riu: abans ofegat que deixar de de banda la seva condició, l'escorpí i les CUP sols poden matar el seu mitjà de transport, el que els du a l'altra banda del riu, és a dir, cap a la independència. És normal, doncs, que Democràcia i Llibertat i ERC concorrin a les eleccions generals; no sols donaran feina a unes quantes persones, no sols podran deixar sentir la seva veu a Madrid. Han de començar a pensar, ni que sigui dividint la plebiscitària formació del 27S, com abandonar la condició de granota que fora millor no continuessin pidolant de l'escorpí, digui el que digui David Fernández.




Comentaris

envia el comentari