Política d'antiquari

"Un ritual arnat, amb enganxada de cartells a les 00'00h, visites dels candidats als mercats, mítings amb banderetes, blocs electorals i jornada de reflexió. Tot plegat una metàfora de la fossilització de la política espanyola, que continua en el mateix punt que la van deixar Suárez, Carrillo, González i Fraga"

Aquestes eleccions espanyoles són antiquíssimes. S'hi enfronten els àmbits ideològics que van pactar el règim del 78 amb els que el volen heretar. No hi ha divergències apreciables i els únics que semblen tenir una autèntica voluntat reformista, a l'entorn de Podemos, són els més castigats per les enquestes. Si hem de fer cas del CIS, a l'unic lloc on veritablement fa forat el missatge de Pablo Iglesias és -ben significativament- Catalunya.

Aquesta antiguitat es veu reforçada per un ritual arnat, amb enganxada de cartells a les 00'00h, visites dels candidats als mercats, mítings amb banderetes, blocs electorals i jornada de reflexió. Tot plegat una metàfora de la fossilització de la política espanyola, que continua en el mateix punt que la van deixar Suárez, Carrillo, González i Fraga.

Al final, com sempre, el resultat a Madrid tindrà poca influència en el futur de Catalunya. L'estat espanyol té una relació històricament difícil amb la democràcia. "Som la solució", diu el cartell PSC. I Carme Chacón somriu.




Comentaris

envia el comentari