El català de Merlí

"Em vaig quedar de pasta de moniato del subcatalà que s'hi parla. Ojalá, venga hombre, vaya, joder… El "vale" no se'l treuen de la boca"

L'altre dia vaig enganxar aquesta sèrie que fa furor entre els adolescents catalans. Merlí. Em vaig quedar de pasta de moniato del subcatalà que s'hi parla. Ojalá, venga hombre, vaya, joder… El "vale" no se'l treuen de la boca. Quin problema hi ha en dir "tant de bo", "sí home", "hosti", "collons" i "d'acord"? És que no ho entenc. No sóc gens purista amb la llengua, crec que les normes han d'anar adaptant-se als usos actuals, que els escriptors i els mitjans han d'anar forçant aquests canvis i que en el llenguatge oral és normal que hi tinguin cabuda col·loquialismes -i fins i tot castellanismes- que no estan acceptats per l'Institut d'Estudis Catalans. El problema és quan es maltracta la llengua amb absoluta gratuïtat. "Ojalá"! És molt bèstia. O sigui, hi ha un guionista de la sèrie que estava escrivint i de sobte va pensar: "Calla, posaré "ojalá", que queda més autèntic". Imagino que ho fan per això, perquè el llenguatge soni més real, més ajustat al llenguatge utilitzat pels adolescents catalans -o barcelonins, més aviat. Quin drama.

La sèrie mira d'inculcar uns valors morals a través de la trama i dels personatges, i per tant no entenc perquè aquesta ambició pedagògica no pot exportar-se a la llengua. Si resulta que els adolescents catalans parlen tan malament, conxo, si fas una sèrie a TV3, fes que el parlin bé! No dic que hagin de forçar la norma fins al ridícul, no cal posar la paraula "capsigrany" en boca d'un nano de setze anys, però tampoc cal fer-li dir "venga hombre". De fet, els professors de la sèrie parlen un català planer però de persona que sap parlar bé la seva llengua. El bon català, diu la sèrie als nostres adolescents, és pels vells.




Comentaris

envia el comentari