Catalunya sí que és poc

"Unes eleccions el mes de març, òbviament, tindran un nivell de participació menor, però ningú no pot preveure com es repartirà aquesta abstenció diferencial"

La incapacitat de l'independentisme català per activar una majoria existent de 72 diputats és un contratemps important. Un desastre, si es vol. Però no és el final de res ni -encara menys- l'inici d'una decadència política imparable. Unes eleccions el mes de març, òbviament, tindran un nivell de participació menor, però ningú no pot preveure com es repartirà aquesta abstenció diferencial. L'unionisme tindrà la seva base electoral tensionada al màxim? Ho dubto. Hi haurà transvassament de vot independentista cap als partits espanyolistes? Encara ho dubto més.

De la banda del catalanisme polític, hi ha motius per criticar l'estratègia d'uns i/o altres, però les raons de fons continuen intactes. És més, Junts pel Sí (o CDC i ERC) podran apel·lar fortament al vot útil -cosa que no van fer el setembre- i tindran la possibilitat d'oferir, de nou, una dinàmica unitarista i un Govern a l'abast. La campanya del mes de març serà, en part, un plebiscit sobre el propi Artur Mas -de rang infinitament menor que el 27-S-, però permetrà reforçar l'autoritat del president o bé, en cas de perdre, rellevar la seva figura amb un altre lideratge ja disponible: Oriol Junqueras. En definitiva, una derrota convergent facilitaria la renovació del partit i una victòria, el reforçaria.

La CUP, de la seva banda, hauria demostrat una coherència rotunda, mineral. Possiblement perderia una part del vot, que fugiria, pragmàticament, cap als independentistes del sistema. Però s'hauria plantat i això té el seu públic. De fet, l'anàlisi que fa la CUP és que es poden atraure franges socials significatives que ara opten per l'eix Colau-Iglesias. Si fos així, hauria estat bé comprovar-ho.

També és cert que hi cabria la possibilitat que l'unionisme sumés una majoria. Mai cap enquesta no ha dit això, però és cert que tot va molt ràpid. Però, fins i tot en aquest supòsit, costaria sumar sigles ideològicament antagòniques. Podrien fer-ho, però duraria poc temps. Euskadi, per exemple, va sobreviure a un parlament amb majoria espanyolista que ja no recorda ningú. Catalunya no podria? Doncs Catalunya sí que es poc.




Comentaris

envia el comentari