Idus martiae

"Ara el més important és assumir la trencadissa com a pròpia i evitar una reedició de la guerra civil que enfanga i bloqueja el catalanisme polític de forma periòdica"

Després de l'episodi entre Montoro i els pobres farmacèutics, negociar plans de xoc amb uns diners públics hipotètics és com prendre's seriosament que has comprat el passeig de Gràcia perquè el tens al Monopoly. Pel que fa a la resta, no cal buscar gaires més excuses, la CUP no vol pactar amb Convergència i, com cridaven les seves bases, se'ls "acaba la paciència". A partir d'aquí, caldrà veure si en les eleccions del mes de març el catalanisme polític és, com a mínim, capaç de mantenir una majoria i si aquesta es pot convertir en un Govern. Potser en aquell moment el més factible és un acord entre ERC, la CUP i Catalunya Sí que Es Pot, qui sap si amb un PSC que retrobi el dret a decidir, que no pas un pacte ideològicament transversal. Però d'aquí al març encara falta molt i hi ha unes altres eleccions pel mig.

CDC també s'ha de plantejar la seva identitat. De fet, ja ho fa. La part positiva del desastre que significa una repetició de les eleccions és que donarà una oportunitat clara als que volen no una renovació, sinó una refundació completa del partit que lidera -o hauria d'haver liderat- Artur Mas. Estem en un escenari de pressió màxima i CDC té prou quadres territorials com per renovar amb garanties un partit que ha abandonat massa tard la vella política autonòmica, però que té futur en l'escenari central de la política catalana.


Ara el més important és assumir la trencadissa com a pròpia i evitar una reedició de la guerra civil que enfanga i bloqueja el catalanisme polític de forma periòdica. El fracàs ha de generar anàlisi, no pas insults. Perquè si la llarguíssima campanya electoral a la qual ens veiem abocats es converteix en una lluita per assenyalar culpables, aleshores sí que aquella idea que deriva de Valentí Almirall haurà estat derrotada. Idus martiae venerunt.




Comentaris

envia el comentari