Més que Mas o març

"Totes aquestes contradiccions han empès l'estat a incrementar la pressió sobre la Generalitat, afegint condicions arbitràries al ja humiliant FLA"

Sabem ben poca cosa de les negociacions que estan protagonitzant les delegacions de Junts pel Sí i la CUP. Del cert, només queda clar que el fet que caracteritzarà un guanyador i un derrotat és la investidura o, per contra, l'eliminació política d'Artur Mas. Almenys fins ara.

Aquesta condició amaga el que avui dia acostuma a anomenar-se un relat. Esquematitzant molt la posició de la CUP, som on som per la voluntat d'unes classes populars organitzades que han empès una part de les elits cap al projecte independentista. Aquestes elits -a l'entorn de Convergència- serien molt poc fiables políticament i no pretendrien gaire cosa més que perpetuar la seva posició social. En aquest sentit, a més, hi ha una coincidència involuntària amb el relat de l'estat a l'entorn de l'essència corrupta del poder autonòmic i la impunitat -o no- dels que la van protagonitzar. Si hi ha hagut corrupció cal pagar per ella, al marge que Madrid la utilitzi com a arma política, des d'aquest punt de vista. Fins i tot per tal d'evitar aquest argument.

De l'altra banda -i sense negar l'essència popular del moviment polític- el relat convergent prima el lideratge i l'addició per arrossegament de grans segments socials que mai abans s'havien sentit atrets per una estratègia independentista. Segons aquesta visió, Artur Mas ha aportat direcció estructural i visibilitat exterior al procés polític. Les acusacions de corrupció generalitzada, des d'aquesta perspectiva, són desproporcionades i formen part de l'estratègia de l'estat. Artur Mas és un actiu socialment valorat, com ho demostrarien les mobilitzacions massives i els resultats a les urnes -innegables- de Junts pel Sí.

El problema és que ambdues visions són parcialment correctes, però els partits les han convertit en mútuament excloents. I això comença a desagnar els dos extrems negociadors. CDC està en un procés delicadíssim de reformulació i hi ha sectors importants que estan disposats a dinamitar les negociacions i fins i tot el lideratge d'Artur Mas. I de la banda de la CUP, els enfrontaments interns cada cop són menys dissimulables. Hi ha qui vol anar al març per destruir Mas i hi ha qui empeny cap al mateix lloc però per retornar la CUP al Grup Mixt. Independència? c'est quoi?

Totes aquestes contradiccions han empès l'estat a incrementar la pressió sobre la Generalitat, afegint condicions arbitràries al ja humiliant FLA. Això fa encara més difícil la supervivència d'un hipotètic Govern de Junts pel Sí amb el suport de la CUP en un escenari de total daltabaix pressupostari. L'hostilitat ha passat a assetjament.

Tot això és el que han de tenir en compte els negociadors de JxS i la CUP. El dilema entre Mas o març va bastant més enllà d'una simple investidura. Perquè ni es pot prescindir de Mas ni sobra la CUP (març).




Comentaris

envia el comentari